Els jutges d’Igualada van acordar el passat 19 d’abril suspendre els processos d’execució hipotecària fins l’aprovació de la reforma de la Llei hipotecària. La mesura ha transcendit aquest dimarts, quan és probable que dijous hagi entrat en vigor la nova llei.

Segons es desprèn d’una diligència en el marc d’un procés d’execució hipotecària que ha fet pública la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a l’Anoia, el Jutjat d’Igualada ha decidit suspendre la tramitació de les execucions hipotecàries fins que s’aprovi la reforma de la Llei Hipotecària.

El document, datat el passat 2 de maig, explica l’acord de la Junta de Jutges del partit judicial d’Igualada, que el 19 d’abril va decidir la “suspensió de la tramitació dels procediments d’execució hipotecària, fins l’entrada en vigor de la reforma de la Llei hipotecària”.

Els únics processos que continuaran endavant, segons la mateixa diligència, són aquells “en els que ja s’hagués dictat el decret d’adjudicació de l’immoble subhastat”. Igualment, en aquests casos, el document recorda que aquests decrets poden arribar a ser suspesos si les condicions s’ajusten a les que recull el Reial Decret Llei 27/2012 de mesures per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris en especial risc d’exclusió.

La nova llei podria entrar en vigor dijous

El subsecretari del Ministeri d’Economia, Miguel Temboury, ha anunciat aquest dimarts que, previsiblement, dimecres el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicarà la llei de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, de manera que entraria en vigor el dijous, dia 16.

La llei va passar el seu últim tràmit el passat dia 8 de maig on va ser aprovada en el Ple del Senat amb l’únic suport del PP i el rebuig de tota l’oposició que va presentar fins a tres vetos i 275 esmenes.

La nova norma suspèn els llançaments dels habitatges durant dos anys en el cas dels col•lectius més vulnerables, modifica el règim de subhastes i limita els interessos de demora.

En quant a la dació en pagament, un dels punts més polèmics, la llei la contempla però només com a part del codi de bones pràctiques bancàries que permet lliurar l’habitatge per sufragar el deute en casos d’especial vulnerabilitat encara que no inclou el caràcter universal i retroactiu que demanava a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), signada per milió i mig de persones.