El PSC té enllestida la proposta de sistema electoral, amb la que negociarà en la ponència per la futura llei que regularà els comicis. Els socialistes basen la seva opció en el model alemany, de sistema mixt amb una part dels diputats escollits per una única circumscripció nacional, i la resta triats pel sistema majoritari amb districtes electorals basats, principalment, en les comarques i en les grans ciutats. El PSC, a més, vol que les candidatures nacionals siguin desbloquejades, permetent escollir a quins candidats voten. Això sí, el sistema seguiria sent de partits i el candidat a presidir la Generalitat seria obligatòriament un dels marcats en la papereta.

La ponència conjunta per la futura llei electoral fa setmanes que està en marxa. Però, de moment, encara no s’ha començat a abordar el moll de l’os de la qüestió. I és que un dels punts que més ha separat els partits sempre que s’ha intentat negociar aquesta norma és el sistema electoral, el càlcul en l’elecció dels diputats i la distribució territorial dels electes. És per això que els partits ja comencen a definir les seves propostes per negociar el futur model.

En aquest marc, i partint de la base que ja havien discutit internament en els darrers anys, el PSC té preparada la seva proposta, que intentarà que sigui la que inclogui la llei electoral que es negociarà a la ponència conjunta. L’essència del sistema que volen aplicar els socialistes és el model alemany, sobretot pel que fa a l’elecció dels diputats per dues vies diferents. D’una banda, es planteja establir que els partits presentin cadascú una llista de candidats a parlamentaris, d’abast nacional, de càlcul proporcional, i amb circumscripció catalana única.

Aquesta llista, però, no seria com les actuals provincials, donat que el PSC vol que siguin desbloquejades i que els ciutadans puguin marcar quins noms escullen. Tot i això, la candidatura no seria completament oberta, donat que la fórmula socialista planteja que el nom del candidat a presidir la Generalitat sigui inqüestionable i estigui marcat per defecte en escollir la llista d’un partit determinat.

Per aquesta via, serien escollits part dels diputats al Parlament. I la resta serien electes per una via més territorial. El PSC proposa aplicar el model conegut com a sistema de majories per a divisions territorials de petit abast, que fossin pactades i creades en funció de la demografia de cada lloc. D’aquesta manera, cada partit presentaria un candidat territorial per a cada districte electoral, i el nom que rebés més vots seria qui es faria amb l’acta de diputat per aquella circumscripció.

El PSC proposa que siguin la comarca i les grans ciutats les divisions basiques per a aquest sistema, adaptant-les en cada cas segons la demografia. Així, d’aquesta manera s’escolliria un diputat per cada comarca i per cada gran ciutat, tot propiciant que, per exemple, territoris més poblats com ara el Baix Llobregat, Barcelona, L’Hospitalet o Badalona poguessin tenir més d’un districte electoral per triar al seu electe al Parlament.

Aquestes dues formes combinades serien les que configurarien, per al PSC, el millor sistema electoral per a Catalunya. La quantitat de diputats per a cada forma d’elecció s’hauria de determinar encara, però pels socialistes hauria de garantir un equilibri entre les dues i no ser desproporcionat l’un de l’altre.

Un model com aquest faria que al Parlament hi haguessin diputats escollits per tots els catalans per haver estat inclosos en una llista desbloquejada d’un partit i altres electes pel seu territori com a guanyador de la competició interna amb altres candidats. Amb tot, el PSC preveu que la cambra catalana segueixi organitzant-se en grups polítics semblants als actuals. Tot i això, i conscient que l’elecció unipersonal dels diputats territorials pot comportar compromisos que vagin més enllà del programa electoral global de cada formació, els socialistes aposten per buscar una manera de relaxar l’aplicació de la disciplina de vot als grups del Parlament, sobretot en qüestions que afecten a un territori determinat.

Altres prioritats en la ponència conjunta

El PSC és conscient que a la ponència conjunta sobre la llei electoral es debaten moltes més coses que el pur sistema d’elecció dels diputat. Per això des del partit s’han marcat també altres prioritats per negociar amb la resta de grups. En aquest sentit, el PSC farà de la inclusió a la llei de les primàries obligatòries per tots els partits un dels seus cavalls de batalla. Un cop més, el model alemany marca el camí dels socialistes i intentaran que, tal com passa al país germànic, sigui la llei qui obligui a fer aquest procés intern i l’administració qui garanteixi, alhora, les bones pràctiques en cada partit durant les primàries.

Un altre dels compromisos que el PSC vol arrencar als altres partits és el de presentar des del Parlament, si cal, una proposició de llei al Congrés per modificar normes estatals quan des de Catalunya s’estigui plantejant alguna iniciativa que, de moment, penja d’una competència espanyola.

Per últim, el PSC vol també que la celeritat i la solidesa marquin la negociació de la llei. Després de tants anys parlant-se de la creació d’aquesta norma, els socialistes no volen perdre l’oportunitat i consideren que s’ha d’aprofitar que tots els grups consideren que ha arribat, per fi, el moment de tancar la llei electoral.