“Injustes, inconstitucionals, discriminatòries i ineficaces”. Així es van definir les taxes judicials recentment introduïdes pel govern espanyol, durant l’acte que el PSC va organitzar el passat dijous a Igualada. Prop d’una trentena d’assistents van escoltar els arguments i explicacions de Josep Lluís Cots, delegat a Igualada de l’Il·lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona, i Jordi Pedret, diputat al Congrés de Diputats del 1986 al 2011 i advocat.

Cots va fer un petit repàs històric de les taxes judicials a Espanya, suprimides el 1986 i reintroduïdes el 2002 en part i a finals del 2012 en un ampli conjunt d’accions judicials. Va destacar que en aquest últim cas, hi ha un clam unànime de tots els operadors jurídics (jutges, procuradors, advocats…) en contra d’aquestes taxes i mostra del mateix és la protesta realitzada el passat mes de desembre. Cots va destacar que les taxes afecten el dret a la tutela judicial efectiva (el dret de tothom a posar una demanda), “consagrant una justícia per rics i una per a pobres”. A més, a Catalunya hi havia un greuge comparatiu en haver duplicitat de taxes judicials, tot i que des del 16 de gener ja no es paguen per suspensió cautelar del Tribunal Constitucional. Cots va fer esment, com anècdota, del fet que la llei indica que si el pagament de taxes es fa per via telemàtica hi ha un descompte, però es dóna la circumstància que no hi ha els mitjans electrònics disponibles per poder aquest tipus de gestions.

Centrant-se en casos reals, Cots preveu un augment de l’ús de la via penal en comptes de la civil, ja que amb aquesta última es pagaria taxa, i va comentar que hi ha disparitat de criteris en l’aplicació de les taxes degut a la poca claredat de la llei; això pot crear discriminacions, per exemple en casos de divorcis o separacions amb casos de custòdia de fills, on segons el jutjat es pagarien taxes o no. Pel que fa a la justícia a Igualada, Cots va recordar que un mateix jutge es fa càrrec de l’àmbit civil i el penal i va proposar que hi hagués un jutge només per l’àmbit penal i un altre només pel civil, per descongestionar aquests àmbits, i crear una plaça de magistratura a Igualada, que donaria una certa estabilitat.

Altres suggeriments que va realitzar Cots van ser la definitiva implantació de les noves tecnologies i Oficina Judicial, amb formació especialitzada pel personal al Servei de l’Administració de Justícia, així com la incentivació de mitjans alternatius  de solució de conflictes com és el cas de la mediació, i major intercomunicació entre òrgans judicials i entre personal del mateix òrgan judicial. Finalment va reclamar un canvi de mentalitat i conscienciació a tots els operadors jurídics: “la Justícia és un servei públic que afecta a Drets Fonamentals”.

Seguidament Jordi Pedret va fer un anàlisi polític i de fons de la reforma judicial i les taxes judicials. Pedret va afirmar que les noves taxes judicials “fan trontollar els conceptes constitucionals”, afirmant que és “clarament inconstitucional” ja que el mateix preàmbul de la llei diu que la taxa grava l’exercici de la potestat jurisdiccional i això “infringeix un dels principis del nostre estat de dret que és l’accés a la justícia”. Pedret va afegir que la llei diu que les taxes són per finançar la justícia gratuïta, quan les taxes que es paguin van al tresor de l’estat. Pedret va concloure que “s’ha passat de la tutela judicial efectiva a la tutela judicial en efectiu”, situant el ciutadà com “abusador” del servei de la Justícia, com si hagués utilitzat la justícia per sobre de les seves possibilitats. Va afegir que s’havien judicialitzat moltes coses, quan en una part important de conflictes socials es podrien utilitzar mitjans alternatius per resoldre’ls com és el cas de la mediació.

Entrant al fons de la llei, Pedret va afirmar que el PP aplica una concepció elitista i de classe respecte la justícia: “No es creu que la justícia sigui un dret dels ciutadans, sinó un poder que s’administra al qui se’l mereix. Les taxes judicials són una barrera que dificulten l’accés a la justícia, fet que s’agreuja encara més en un moment on els recursos dels ciutadans estan escanyats”. D’aquesta manera, va denunciar,  àmplies capes de la població queden fóra de l’accés a la justícia, “el que tindria un preu molt alt per l’estat democràtic i de dret, encara que s’eliminés el col•lapse judicial”. Finalment, va concloure que “és un atac molt greu als conceptes democràtics de l’estat de dret, i que es fa necessari reaccionar”.

Al torn de paraules, els assistents van reflexionar sobre la privatització encoberta de la justícia, passant de ser usuaris de la justícia a ser clients. Les taxes també tindran impacte en el sector dels advocats, que hauran de reduir costos per poder ser competitius. Es va posar en evidència que, de similar manera a l’euro per recepta, el ciutadà acaba pagant dues vegades pel mateix. També, els ponents van comentar que a nivell internacional poden existir taxes però no tant elevades ni generalitzades com el cas espanyol.

Finalment, Teo Romero, primer secretari del PSC-Anoia, va agrair la presència dels assistents i la participació, ja que un tema com la justícia no sol atraure molt públic tot i la seva importància. Va assumir el compromís de portar les demandes i suggeriments fets pels ponents al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats, i fer-ho conjuntament amb els demés partits presents a la comarca per tal de tenir més força per aconseguir aquestes solucions.

Va cloure l’acte Carles Cuerva, Secretari d’Acció Política, Formació i Sectorials del PSC-Anoia i moderador del debat, afirmant que havien estat aclaridores les ponències i el debat generat per tal d’entendre l’impacte d’aquestes taxes judicials, i que igual que s’ha fet en sanitat i educació, “cal lluitar per no retrocedir en el dret a la justícia” .