Primer va ser ‘El present vulnerable’ i el van seguir ‘A contratemps’ i ‘El somriure de l’atzar’. Feliu Formosa torna ara a l’univers dels dietaris amb ‘Sala de miralls’ (Perifèric Edicions), que recull escrits del març al desembre del 2010. Més centrat en vivències personals que els anteriors, el llibre també aborda les reflexions sobre la mort i, per extensió, sobre la vida, on no hi falten constants referències literàries i d’actualitat. En una entrevista, Formosa explica que es va resistir a publicar aquest últim volum perquè era «massa personal» i «potser no era prou interessant», però reconeix que tot diari s’escriu «amb vocació de ser llegit, ni que sigui per un sol interlocutor».

El dietari comença amb un poema de Joan Vinyoli que porta el títol del llibre, ‘Sala de miralls’. «És una mica la vida, està reflectida des d’angles diferents, des de la posició d’autoemmirallar-se i emmirallar la realitat en el text», ha explicat.

Es tracta, pel poeta i escriptor nascut a Sabadell i avui veí d’Igualada, d’un llibre d’assaig en forma de dietari que està fet amb la idea «claríssima» de publicar-lo. El dietari incorpora reflexions sobre la vida personal i familiar més quotidiana però incorpora episodis de l’actualitat com la manifestació de l’11 de juliol o la decisió que va prendre de deixar el consell assessor del TNC. Enmig de les seves reflexions, l’autor recupera obres literàries d’altres autors i peces escrites per ell mateix i publicades en altres llibres.

El pas dels anys, l’evolució vital i la mort d’éssers propers són el teló de fons de l’últim dietari de Formosa. «Sóc molt gran i no me’n faig gens la ideal, no ho tinc gens assumit», explica, i assegura compartir la frase que la vida és una cursa accelerada cap a la mort. «Sóc un depressiu crònic», bromeja.

Al llarg de l’obra, però, no només utilitza proverbis, sinó que també els desmenteix. Considera una gran falsedat que hi hagi més dies que llonganisses.

El català i el procés sobiranista

Formosa és optimista amb la situació actual de Catalunya. Considera que entre els poetes joves hi ha un nivell de català molt bo, tot i que hi ha  un desconeixement de l’ofici propi de l’edat.

Quant al procés sobiranista, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes referma que «l’enemic [de Catalunya] és el mateix de fa 300 anys». En el text es constaten, però, certs dubtes sobre el futur de del país. «Porto moltes manifestacions a l’esquena i, després, Espanya no en fa ni cas», insisteix.  Tot i això, creu que la situació a Catalunya és «radicalment diferent a la de fa dos anys».

El que més l’afecta, explica, són els atacs constants contra la llengua catalana. «No és només el ministre Wert, sinó el pla d’atac per creure que volem prohibir el castellà», assegura. Aquest és, per ell, l’aspecte «més angoixant» de l’actualitat. I és que Formosa ho té clar: «la llengua és el més important que tenim i el q més ens diferencia com a nació».