El Moritz Vendrell porta tres dies fent història. Històric ser el seu primer pas als quarts de final, un partit de llegenda va ser la victòria en semifinals davant el FC Barcelona que havia eliminat l’Igualada el dia anterior, ??i aquest diumenge els de Cabestany han escrit el seu nom amb lletres daurades en llibre de la història de la ciutat en conquistar la Copa del Rei després de vèncer amb un gol d’or de Barroso que va significar el 4-3 final. El partit semblava dominat per un Reus que guanyava 3-1 a falta de dos minuts per al final, però un empat in extremis va portar el partit a la pròrroga, que es va decidir amb un gol deoro de Barrosso.
 
El Vendrell va sortir, per fi, a demostrar el seu joc, el seu autèntic nivell, després de dos partits condicionat pel rival. En els quarts va haver de jugar a trencar una zona defensiva molt tancada, i en les semifinals va saber llegir el partit que més mal podia fer el FC Barcelona. Però davant el Reus va sortir disposat a prendre el comandament del partit, amb un excels joc combinatiu de tots els seus jugadors. Una internada de Selva es va saldar amb un penal de Casanovas que Costa va enviar fora.
 
Després d’aquesta acció, Trabal va tirar de manual per avortar diverses ocasions del Vendrell, demostrant que un cop més seria decisiu en una final. Eren minuts d’angoixa del Reus, que veia com el Vendrell assetjava la seva àrea amb un gran joc col · lectiu. Però com va dir Lluís Gil el dia anterior, el Reus és un equip que domini molt bé el temps del partit, i ho va tornar a demostrar aguantant el xàfec inicial. El joc del Vendrell es va anar diluint amb els minuts, i ens del descans el partit va entrar en una fase de por, amb els dos equips esperant que tot es decidís en la segona part. Tot i això, a dos del final Rubio va caçar un rebuig de Molina previ ‘eslàlom’ d’Adroher per posar el 1-0 al marcador cn què es va arribar al descans.
 
La segona part va començar freda, i això ho va aprofitar Selva per nedar un fusell des de l’eix de l’atac i tornar a situar l’empat al marcador. El partit es va posar realment atractiu, amb la tensió d’una final que tallava la pista en cada jugada. I va aparèixer un jugador que li encanten aquestes situacions, Marín, per sortir de darrere de la porteria i sorprendre per dalt a Molina. L’avantatge va poder ampliar amb una directa que Marín va enviar al ferro. Els minuts van passar sense massa accions de perill, i les poques que els porters va haver les saldar sense problema.
 
Després d’un penal errat per Barroso, va arribar un dels moments decisiu de la trobada. El partit es va tornar un cercavila, i primer va parar Trabal en dos temps una acció clara del Vendrell i, a la contra, Salvat va anotar el 3-1 a falta de només sis minuts, un matalàs important per als de Domínguez per afrontar els últims minuts de la final, però insuficient, ja que el coratge del Vendrell el va portar a empatar en partit al fil de la botzina, deslligant la bogeria entre els seus aficionats. En el temps extra, un arrossegament de Barrosso acabar de rubricar tres dies de somni per al club roig i negre.
 
Fitxa del partit
 
Reus Deportiu: Trabal, Ollé, Arín, Casanovas i Adroher-cinc inicial-Rubio, Salvat
 
Moritz Vendrell: Molina, Costa, Albesa, Barroso i Selva-cinc inicial-Ferrer, Ruiz, Rodríguez
 
Gols: 1-0 Rubio (21 ‘), 1-1 Selva (27’), 2 (53 ‘) -1 Marín (33’), 3-1 Salvat (44 ‘), 3-2 Costa (48’) , 3-3 Costa (49 ‘), 4-3 Barroso
 
Àrbitres: Alberto Garrote i José Juan Melero.