El MONBUS IHC ha quedat fora de la final de la Copa de la Cers per la insuportable fragil.litat dels penals. L’últim llençament del Breganze ha suposat l’eliminació dels arlequinats que han viscut un cruel DraghonKhan de sensacions durant tot el partit. Des que s’han avançat amb un gol de l’Oriol Vives fins aquest penal final de Sergio Silva els jugadors de l’IHC han viscut moments en que tot semblava perdut i d’altres que ho tenies a tocar dels dits. El cop de la derrota s’ha traduit en llàgrimes entre l’expedició igualadina que havia lluitat fins a l’últim segon per un somni compartit per molta gent a més de 1000 quilòmetres de distància. Però la lluita, el coratge, el compromís d’un equip modest però molt unit ha provocat l’orgull més gran possible en tots els seguidors del club i l’admiració de l’hoquei en general.

Mai es rendeixen

El partit ha començat bé però ha continuat pitjor. Al 0 a 1 de l’Ori (de FD) li han seguit tres gols del Breganze obra del veterà portugués Sergio Silva i de l’internacional italià Mattia Cocco. Per sort el gran capità Ton Baliu ha reduit diferències abans d’arribar al descans.

A la segona part el marcador s’ha complicat encara més amb un remat exterior de l’argentí nacionalitzat italià Gaston De Oro. Però a falta de 2 minuts Jassel “home de gel” Oller ha demostrat la seva finezza des del punt de penal i ha donat esperances als aficionats igualadins que s’havien  desplaçat fins a Itàlia (i que han guanyat en soroll i animació als seguidors locals molt més nombrosos). Semblava que no hi hauria temps però a falta de 30 segons Oriol Vives ha empatat el partit en un llençament de FD (per 15 faltes d’equip) absolutament genial.

L’IHC ho té a tocar

Els igualadins han arrencat la pròrroga amb el handicap d’estar a només una falta de la FD. I aquesta ha arribat a falta d’un segon pel final de la primera part. L’ombra del gol d’or ha planat sobre la banqueta igualadina. Però un gran Elagi li ha aturat el llençament a Sergio Silva i ha deixat el somni encara per lluitar.

A la segona part de la pròrroga el MONBUS ho ha tingut a la mà amb ujna d’aquelles contres “velocitat de la llum” del Ton que mil.lèssimes de segon després de robar la bola a la frontal de l’àrea pròpia ja era a l’altra costa…. però la bola no ha volgut entrar … i el partit ha arribat als penals.

Vives i Jassel han tornat a marcar (i ha semblat que la final es tocava amb els dits) però pels italians ho han fet Cocco, el brasiler Cacao i Silva i el somni de la final s’ha esvait. L’altre finalista, el Noia, també ha necessitat els penals després que el partit contra el Forte de l’ex-IHC Enric Torner ha acabat amb empat a 1.

BREGANZE 4 (3/1) Oviedo, De Oro (1), Silva (1), Cocco (2) i Cacao, equip inicial. Girardello.

MONBUS IHC 4 (2/2) Elagi, Ton (1), Molas, Pla i Vives (2), equip inicial. Jassel (1), J.Muntané. D.Carles, P. Vilaseca, A. Ferrer. ( F.C. )N.Garreta

GOLS : 0-1 Vives FD (m 4.01), 1-1 Silva (m 5.43), 2-1 Cocco (m 9), 3-1 Cocco (m 17.18), 3-2 Ton Baliu (m 20). SEGONA PART. 4-2 De Oro (m 10.53), 4-3 Oller penal (m 23.29), 4-4 Vives FD (m 24.35). PENALS: Gols de Vives i Oller per l’IHC (2) i de Cocco, Cacao i Silva pel Breganze.

INCIDÈNCIES: Molts seguidors igualadins a les grades, entre ells la Penya Equip i Força que s’acomiadaven  amb aquesta Final Four de la seva etapa d’animació (els han substituit els integrants del front tauró). L’expedició igualadina ha decidit no fer aquesta nit el camí de tornada cap a Catalunya. Els arlequinats han passat la nit a Forte i surten aquest diumenge cap a Igualada.