Francesc Monclús i Jassel Oller no han tingut l’adeu a les Comes que s’esperaven. I això que a la primera part tot anava sobre rodes. L’equip guanyava per 4 a 1 i estava oferint un hoquei d’altíssima qualitat (probablement el millor de la temporada) jugant a una altíssima velocitat i amb combinacions impossibles al primer toc.

Però a la segona part el panorama han canviat de manera dràstica i terrible. L’IHC ha encaixat dos gols desafortunats (en errades defensives) i s’ha esquerdat la que fins aleshores havia estat una solidesa insubornable. Els àrbitres s’han afegit a la festa amb decisions horroroses (dos dels 3 gols finals dels maresmencs han vingut de penals inexistents) que han acabat de trebcar el partit.

El Mataró, que ha mostrat una gran força interior, ha sabut remuntar el partit i ha allargat una setmana més la seva permanència a l’Ok LLiga. En canvi l’IHC ja no depèn d’ell mateix per accedir a Europa la pròxima temporada. Els igualadins hauran d’intentar guanyar a Vendrell i esperar ensopegades dels altres aspirants.

Mig partit de somni

La primera part dels de Francesc Monclús i Joan Pont ha estat directament meravellosa. Ton ha obert el marcador per donar un punt de serenor a l’espectacle que s’atançava. El mateix capità ha tallat un atac visitant i ha “cosit” ha asssitència transoceànica per Dani Lòpez que amb molta solvència ha aixecat la bola davant la sortida del porter. Un gran gol que encara seria millorat en el 3 a 0. En una jugada mestra. Contra en triangle de l’IHC, Dani obre a l’esquerra a Pla, aquest li torna, Dani canvia cap a la dreta al Met que al primer toc l’envia a Pla al pal llarg i aquest afusella. Tot a una velocitat endemoniada. Una jugada senzillament perfecta.

El Mataró estava absolutament superat pel corró arlequinat però s’ha trobat amb un gol de Parera al segon pal que semblava donar-li vida. Però ni això ha canviat el festival igualadí. Casas ha vist una targeta blava per una traveta sobre Ton Baliu i Molas ha aprofitat la FD (dreta-esquerra i escaire curt) per fer el 4 a 1. D’aquí fins al final de la primera meitat moltes oportunitats igualadines d’ampliar el marcador. Especialment una FD de Jassel que li ha aturat el porter però que ha acabat amb un penal sobre el de Caldes no assenyalat. Hauria estat un 5 a 1 que potser hauria canviat molt les coses. Els aficionats feien calculs de les possibilitats de Cers amb aquells 3 punts. Ningú no preveia, però, la tempesta que s’atançava.

Mig de malson

El Mataró ha fet molt ràpidament un gol que els ha entrat de nou al partit. I els àrbitres, que ja havien amenaçat de fer-ho a la primera part, han sortit definitivament del partit. (D’entrada anb un penal inexistent que l’Elagi li ha aturat a Povedano. El primer d’una llarga llista de decisions surrealistes).

El Mataró ha repetit la defensa en rombe zonal que havia fet ja a la primera part. Però en aquesta ocasió li ha donat molts més rèdits. L’IHC ha vist aturada la seva velocitat. I els maresmencs carregant molt joc al fons i per darrera la porteria han aconseguit reduir, primer, diferències (amb un gol d’Oliana) i després empatar amb un altre “penal-nopenal” de Casas.

Amb el 4-4 ha començat un altre partit. I els igualadins, sense la frescor de la primera part i amb excessiva tendresa al darrera, han intentat competir-lo. El primer de fer-ho ha estat un Ton enrabietat que s’ha inventat el gol baliuístic per excelència. Serveix una falta a la pròpia porteria, posa la sisena, corre la banda i la clava a l’escaire. Un altre gran gol. Perònel Mataró ja no estava disposat a tornar a deixar escapar el partit i Pove, aprofitant un rebot interior, ha restablert l’empat.

I la seqüència s’ha tornat a repetir. Molas ha fotocopiat la FD de l’Sporting de Lisboa (per una blava al mareix Pove per protestar). 6-5. Però els àrbitres sancionen peus d’un Dani que s’ha quedat quiet expressament per no fer penal i Casas aprofita el rebuig de l’Elagi per tormar a igualar. 6-6.

I no era el ptijor que havia de passar. El Mataró, animat pels successius empats, ha estat capaç de fer el 6 a 7 (Mangas) que els dona esperances de permanència ( i no ho han estat de fer la desena falta d’equip, com a mínim de la parella arbitral que només els ha pitat una FD en tota la segona meitat… tot i que d’ocasions n’han tingut). Al final la tradició europea de l’IHC s’ha començat a esberlar, el Mataró, liderat per un igualadí Marc Povedano, ha tornat a demostrar la força de la voluntat de seguir sent. I els col.legiats … han tornat a ofendre reglament i esport, tot a l’hora.

MONBUS IHC 6 (4/2): Elagi, Ton (2), Met Molas (2), Pla (1) i Dani (1), equip inicial. Jassel, Muntané. Teti Vives, N.Garreta, A.Ferrer
MATARÓ 7 (1/6): Esteve, Pove (1), Mangas (1), Florenza i Casas (3), equip inicial. Parera (1), Oliana (1).

Gols: 1-0 Ton (m 2), 2-0 Dani (m 9) 3-0 Pla (m 11.37), 3-1 Parera (m 12.05), 4-1 Molas FD (m13). -Segona part-. 4-2 Casas (m 2.27), 4-3 Oliana (m 6), 4-4 Casas penal (m 12.52), 5-4 Ton (m 13.58), 5-5 Pove (m 16), 6-5 Molas FD (m 19.32), 6-6 Casas (m 20.39) , 6-7 Mangas ( m 22).

Incidències: 600 espectadors a les Comes en una jornada d’entrada gratuita (amb una bona presència de seguidors del Mataró).
Arbitratge decisiu i horroròs de Jorge Garcia i Ruben Fernandez. Absolutament frustrant.