La propera pel·lícula del Cineclub Ateneu será El hijo de Saúl (Hongria, 2015), el primer film del director Laszlo Nemes. Es projectarà divendres 22 d’abril a les 22 hores.

Auschwitz, 1944.Saúl Auslander és un presoner hongarès que treballa en un dels forns crematoris d’Auschwitz. La seva feina és cremar tots els cadàvers dels habitants del seu propi poble però, fent ús de la seva moral, tracta de salvar de les flames el cos d’un noi a qui ell creu el seu fill i buscar un rabí per poder enterrar-ho decentment. Saúl s’allunya dels supervivents i els seus plans de rebel•lió per salvar les restes d’un fill de qui mai es va ocupar quan encara estava viu.

És lícit posar en escena l’ infern que va suposar la gran massacre nazi? Tenim dret, com a espectadors, a mirar aquella barbaritat des de la nostra còmoda butaca, a partir de les imatges que qualsevol cineasta pugui compondre per a nosaltres? En el seu primer treball com a director, l’hongarès László Nemes no intenta respondre a cap d’aquestes preguntes, però les seves imatges parlen per si soles. Durant gairebé tota la pel·lícula, la càmera acompanya al protagonista des del darrere, de manera que les “activitats” pròpies del camp, que es desenvolupen al seu al voltant, solament resulten visibles en manera desenfocada o a la manera d’accions secundàries que succeeixen en el fons del pla. Així doncs, veiem i no veiem. l’ està davant els nostres ulls, però com si es tractés d’una quotidianitat alhora horrible i al•lucinant, una realitat atroç i un absurd malson.

I per això aquesta és una pel·lícula indispensable. No perquè parla de l’Holocaust, sinó perquè es pregunta de quina manera podem parlar avui d’ell, sense embuts però també amb respecte. I, sobretot, per comprovar que El fill de Saul és, en el fons, una paràbola demoníaca que parla no sobre un passat llunyà, sinó sobre el nostre present.