La idea de celebrar el dia del pare sorgeix el 1909, quan una dona de Washington, Sonora Smart Dodd, va proposar la idea de celebrar el dia del pare. Aquesta dona volia homenatjar al seu pare, un veterà de la guerra civil americana anomenat Henry Jackson Smart, que va enviduar quan la seva dona va morir durant el part del seu sisè fill i, a partir d’aquí, es va fer càrrec de criar els seus nens complint rol de pare i tractant de complir el de mare, i com el senyor Smart havia nascut el 5 de juny, ella va proposar el dia del seu aniversari com dia del pare.

La idea d’instituir un «Dia del Pare» va ser acollida amb entusiasme per moltes persones en diversos comtats i ciutats, i va ser el 1924 quan el president Calvin Coolidge va recolzar la idea d’establir un dia nacional del pare. El 1966 el president Lyndon Johnson va signar una proclamació que declarava el 3r. Diumenge de juny com el Dia del Pare als Estats Units.

Mèxic, igual que altres països llatinoamericans, van adoptar el tercer diumenge de juny com a dia oficial del pare. Com en el dia de la mare, moltes famílies acostumen reunir i realitzar alguna convivència en nom dels pares, avis o padrastres. S’organitzen àpats familiars, es reparteixen obsequis als pares, o simplement es tracta que ells passin una estona agradable en companyia de tota la seva família.

A Espanya, iniciativa d’una mestra que adoptat pels grans magatzems

El 1948, Manuela Vicente Ferrero, coneguda pel seu pseudònim literari «Nely» i mestra a la madrilenya Dehesa de la Villa, va decidir celebrar a la seva escola una jornada festiva per adular als pares dels seus alumnes. La idea va sorgir a petició expressa d’alguns pares que estaven gelosos de la celebració del Dia de la Mare i li van transmetre el seu desig de tenir un dia en què fossin ells els homenatjats. Aquella primera jornada en honor dels pares, incloïa missa, lliurament d’obsequis elaborats manualment per les nenes i un festival infantil amb poesies, balls i teatre. Les seves conviccions religioses la van portar a pensar en la idoneïtat de triar la data de l’onomàstica de Sant Josep, considerant-lo model de pares i cap de la família cristiana, humil i treballadora.

La idea va prosperar i la mestra va difondre la seva iniciativa a l’any següent a través de les pàgines de «El Correu de Zamora» i el «Magisteri Espanyol», publicacions per a les quals col•laborava. L’any següent la seva iniciativa esdevé popular arran d’una entrevista a la ràdio. Arran d’aquesta entrevista, el gerent de Galerias Preciados, José Fernández Rodríguez, adopta la idea i el 1953 propaga la idea en una campanya publicitària a la qual es va sumar l’any següent el seu competidor, El Corte Inglés.