El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, ha assegurat que no hi ha risc de ‘corralito’ a l’estat espanyol. Casas ha sostingut que «és difícil que es pugui extrapolar la situació de Xipre» a Espanya, si bé admet que estableix «un precedent que millor que no s’hagués produït». Casas ha aprovat el rescat a Xipre, de 10.000 milions d’euros, el qual es sufragarà en part amb una taxa als dipòsits bancaris, que no es podran tocar fins dimarts vinent: «Val més aquest tipus d’accions que no pas una fallida», ha subratllat.

Casas creu que a l’Estat no pot passar quelcom similar perquè el sector financer espanyol està des de fa temps immers en un espai de reconversió, ja que les entitats s’han recapitalitzat i s’està fent servir el fons de rescat de l’Eurozona. A més, el sector bancari xipriota està «molt sobredimensionat», ja que «és cinc vegades el PIB de Xipre», diu.

El govern espanyol destinarà 1.200 MEUR al rescat de Xipre. Per fer-se una idea del que suposa aquesta xifra, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya explica que 1.600 MEUR equivalen al 0,8% del PIB català, la diferència entre el dèficit pressupostari del 0,7% que reclama l’estat a Catalunya per al 2013 i el dèficit de l’1,5% marcat per al 2012.

Una taxa als dipòsits per finançar el rescat

Xipre s’ha convertit la matinada d’aquest dissabte en el cinquè país de l’eurozona que obté un rescat financer, després d’Irlanda, Grècia, Portugal i del rescat bancari espanyol. L’acord s’ha aconseguit després d’una maratoniana reunió de més de deu hores entre l’Eurogrup i el Fons Monetari Internacional (FMI). El país obtindrà un crèdit de 10.000 milions d’euros, i haurà d’aplicar mesures fins ara inèdites a la Unió Europea. Entre aquestes hi ha la d’imposar una taxa a tots aquells ciutadans que tinguin dipòsits bancaris. Serà del 6,75% per a aquells que tinguin en dipòsit menys de 100.000 euros i del 9,9% als qui superin aquesta xifra.

El govern xipriota demanava inicialment 17.000 euros de rescat i, tot i quedar-se només a 7.000 milions d’euros de les seves pretensions, tem que el suposat ‘càstig’ als qui tenen dipòsits generi una fuga de capital. El ministre de Finances, Michael Sarris, ja ha anunciat que es compensarà a tots els afectats amb l’oferiment d’accions de l’entitat bancària. Tot i així, l’executiu té previst portar a votació al Parlament aquest mateix cap de setmana una llei que impedeixi retirar diners dels bancs xipriotes, en una acció que recorda a l’anomenat ‘corralito’ de fa uns anys a l’Argentina.

Els xipriotes han reaccionat amb sorpresa i indignació a la nova taxa sobre els dipòsits, imposada per l’Eurogrup i l’FMI a canvi d’un rescat de 10.000 milions d’euros al país. A diverses ciutats s’han vist cues de persones davant de les entitats bancàries de gent que ha intentat sense èxit recuperar tots els seus diners abans del dimarts, dia en què es farà efectiva la taxa. Fins aleshores, les entitats bancàries restaran tancades perquè dilluns és dia festiu a Xipre. Per lluitar contra l’evasió de capitals, el país prohibirà les transferències electròniques de diners fins dimarts. «Estic extremadament enfadat», ha explicat a Reuters Andy Georgiou, de 54 anys.