“Blancanieves”, de Pablo Berger, és una adaptació molt lliure del popular conte dels germans Grimm, ara ambientada als anys 20 al sud d’Espanya. Blancanieves és Carmen, una bella jove amb una infantesa turmentada per la seva terrible madrastra. Tot intentant fugint d’aquesta bruixa, començarà un apassionat viatge amb els seus nous amics: una troupe de nans toreros.
Sens dubte, la pel·lícula catalana (12 nominacions als Gaudí) i espanyola de l’any (18 nominacions als Goya) de l’any i, per a molts, de la dècada.
Que Pablo Berger s’hagi atrevit en el moment actual a fer una pel·lícula muda i en blanc i negre (recordem que la producció es va iniciar abans de l’estrena de l’aclamada The Artist) té molt mèrit, però que se n’hagi sortit encara en té més. I és
Una gran pel·lícula que ens descobrirà que la vida no és com als contes sinó, més aviat, com un melodrama gòtic.