El setè debat-tertúlia DdD (Dimarts de Diàlegs) va ser testimoni d’una trobada inèdita aquest dimarts entre els diputats i exdiputats igualadins al Parlament de Catalunya. Tots ells van participar, juntament amb les intervencions del públic i de l’expert convidat, de la reflexió titulada “Què fan els diputats d’Igualada al Parlament?” en una Sala de Socis plena amb prop d’un cententar d’assistents. Durant la sessió es va compartir debat amb el públic i entre ells mateixos sobre la seva tasca i organització del sistema polític i electoral de Catalunya que és el que marca quin ha de ser el seu paper.

La introducció de l’acte va anar a càrrec del degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, el catedràtic de Ciència Política Joan Botella qui, a través d’una entrevista amb el coordinador de DdD Jordi Cuadras, va fer un anàlisi de l’actual sistema català posant especial atenció en que Catalunya encara no té una llei electoral pròpia, tot i els intents que hi ha hagut. Tot i així va explicar que més important que la llei electoral és el funcionament dels partits i les seves dinàmiques a l’hora de permetre caminar cap a un sistema amb major representativitat territorial amb districtes electorals petits per comarques i que tinguessin un representant que pogués ser escollit directament o amb llistes obertes o desbloquejades on el ciutadà pogués marcar amb una creu els candidats que prefereix enlloc de votar-los en l’ordre que marca el partit. Es van posar d’exemples els sistemes electorals d’Alemanya i Holanda. Mentre això no canviï, Botella va assegurar que “el més just és dir que els diputats representen el partit i no el territori”. També va explicar que cal més cultura política per part de la ciutadania per a poder aconseguir un sistema més representatiu i que les llistes obertes tampoc són garantia de que s’escullin els millors, sinó que podrien guanyar els més populars o els qui tinguessin més recursos per finançar la seva campanya.

Després es va passar la paraula als exdiputats i diputats igualadins que han estat al Parlament i que van posar damunt de la taula com s’organitzen i quina és la seva feina: Marina Llansana, Antoni Dalmau, Ramon Tomàs, Alba Vergés i Pere Calbó (Maria Senserrich per maternitat i Ramon Mir i Flora Sanabra per qüestions d’agenda, no hi van poder ser). Van destacar que la gran majoria de feina que fan no es veu i que per la televisió només surten plens molt puntuals o quan hi ha una discussió que dóna per algun titular a la premsa. Un cop dins la cambra, els diputats es divideixen en comissions de diversos àmbits com pot ser Cultura, Interior o Salut, per exemple i són els responsables d’aquest tema dins el seu grup parlamentari. Per aquest motiu, van explicar, que de vegades els ciutadans veuen les cadires de l’hemicicle poc plenes perquè en funció del tema que es discuteix hi assisteixen uns diputats o uns altres. Van posar de relleu que mentre la ciutadania pensa que els diputats no treballen quan veuen cadires buides, ells ho veuen al revés: els qui no treballen, precisament, són els que estan asseguts al Parlament quan es tracta un tema que no els toca. En aquest sentit, van explicar que quan no són dins l’hemicicle el que fan és estar a les comissions o reunits amb entitats i ciutadans per debatre les ponències dels temes que ells estiguin portant i preparant-s’ho.

Pel que fa a la connexió amb el territori, van explicar que mantenen contacte amb alcaldes, regidors i entitats per a poder portar les seves demandes, ja que al Parlament poden tenir accés als membres del govern o als responsables dels altres grups parlamentaris i pressionar per un determinat tema. En algunes qüestions van explicar que fan pinya amb els diputats del mateix territori, encara que siguin de colors polítics diferents. I que això els obliga a discutir dins els seu grup parlamentari o govern, en el cas que el seu partit governi la Generalitat.

Al llarg del debat-tertúlia des del públic també es va preguntar sobre la disciplina de vot i van assegurar que es produeix perquè abans ja hi ha hagut un debat dins el grup parlamentari on el diputat responsable de cada tema ha defensat i argumentat el vot a fer; de la retribució dels diputats, que de mitjana és d’uns 4.000 euros; del perquè molts llegeixen i van explicar que tenen els temps molt acotats i que si la intervenció no està preparada no poden calcular el temps que dura; o de si la política enganxa i el fet que els polítics no tinguin atur, el que dificulta la seva sortida.

Un cop més, DdD vol agraïr a tothom qui va participar del debat-tertúlia i de les aportacions fetes pels convidats i pel públic durant la sessió. Tota la informació i vídeo de resum es podrà veure els propers dies a la Web dimartsdedialegs.ateneuigualadi.cat. Amb la sessió de dimarts, DdD tanca el curs, i preveu tornar al setembre amb més debat i reflexió sobre temes que afecten Igualada.