Núria Vinyals
Les recents vacances de setmana santa ens han brindat l’oportunitat de desplaçar-nos a Bèlgica a conèixer escoles i el seu sistema educatiu. Ens han quedat estones per visitar indrets, conèixer catalans a l’estranger, respirar l’ambient de l’exili… adonar-nos que la causa catalana és coneguda arreu del món i convèncer-nos que un dia tornarem a ser grans.
M’agradaria compartir amb vosaltres algunes de les curiositats que vaig saber a tall de llistat a l’escola Zevensprong de Leuven.
-Horari: Dilluns, dimarts i dijous de 8.55 h a 15.55 h; dimecres de 8.55 h a 11.45 h i divendres de 8.55 h a 15.35 h.
El dimecres a la tarda tenen lliure des del migdia per a retrobament familiar.
L’estona de dinar es redueix a una hora: mitja per dinar i mitja per lleure. Es menja a la classe, amb les mestres i allò que porten a la carmanyola de casa. Vigilen l’esbarjo uns quants mestres i uns quants familiars. Els pares i mares ja saben que al cap del curs, tindran set torns de mitja hora per acompanyar els infants. També hi ha servei de cantina si algú el necessita.
-Llengua: Fins els deu anys (5è de primària) la llengua vehicular a l’escola és únicament l’holandès. En aquest moment s’afegeix el francès en algunes hores. L’anglès s’aprèn a casa, veient la televisió perquè s’ofereixen molts programes en versió original subtitulats.
Confirmo que tots els infants i grans dominen les tres llengües, així ho vam copsar al carrer, al transport públic, als establiments comercials.
-Famílies: Gran implicació en l’atmosfera escolar: són part activa de l’escola, entren i participen, totes les famílies tenen la clau mestra de les portes de l’escola, fan el servei de neteja (cada família té el compromís de tres dies al curs), estan organitzats en comissions de treball…
-Formació dels mestres: Contínua. Fora i dins de l’horari escolar. Cada un parell de mesos es destina un dia a la formació dels mestres i l’escola és tancada.
-La jornada escolar: Comença i acaba amb conversa grupal (assemblea) i es recull en el llibre de l’aula. A tots els nivells d’infantil i primària.
Molt espai per l’autonomia de l’infant, la investigació, el treball de grup, el goig i la comunicació: l’escola com un laboratori d’experiències. Són els infants qui marquen el seu itinerari d’aprenentatge i els objectius per cada dia.
Es respira respecte i admiració dels uns als altres.
Periòdicament els infants exposen públicament als seus companys i familiars el projecte que han desenvolupat i hi poden assistir aquells infants interessats de qualsevol classe.
-Agrupaments: Escola de doble línia. A cada classe hi ha dos nivells. És a dir, les dues classes de cicle inicial són compostes per la meitat d’infants de primer i la meitat de segon.
-Ambient de treball: Molt silenci i calma malgrat els infants estan contínuament treballant en equip, movent-se de lloc, jugant o investigant als racons.
-L’adult: Intervé en la conversa acompanyant les propostes de treball dels infants, mediant els conflictes, proporciona mitjans a la investigació dels alumnes i alterna seure amb grups reduïts per orientar l’aprenentatge, aprofundir en destreses.
De ben segur una majoria dels mestres de Catalunya coincidim amb aquest sistema i fins i tot en algunes escoles s’hi imparteix part d’aquesta metodologia, que beu de Celestine Freinet. Estic segura que ben aviat, quan ens desempalleguem de la crossa que és el sistema educatiu espanyol, avançarem i ens assemblarem cada dia més a aquestes escoles i països que avui mirem.
Qui tingui dubtes de com ens ha anat el sistema educatiu al llarg dels anys pot consultar aquest article: https://anoia.wn03.thegecocompany.com/100-anys-descola-destiu-1914-2014/
