Els tres instituts públics d’Igualada (Pere Vives, Joan Mercader i Badia i Margarit) han registrat més preinscripcions d’alumnes de cara al curs vinent, 2019/20, que no pas oferta de places tenien. Durant el període de preinscripcions que va tenir lloc entre final de març i principi d’abril, un total de 333 alumnes s’han preinscrit a algun dels tres centres, que en conjunt oferien 317 places. Des de la federació que agrupa les AMPAs de diversos centres públics d’Igualada es veu aquest fet com una prova més de la manca d’oferta educativa pública a la ciutat, controlada majoritàriament per institucions privades.

A Igualada, les diverses societats mercantils, fundacions i ordes religioses hi oferten cada curs un total de 12 línies privades que compten amb concert educatiu, mentre que l’oferta pública és de tan sols 11 línies. Enguany, aquestes 11 línies públiques no podran assumir la totalitat de les demandes de les famílies que han assenyalat els centres públics en primera opció.

Entre el conjunt de 333 peticions per accedir a algun dels tres instituts igualadins hi ha diverses casuístiques a tenir en compte: d’una banda, la d’aquells infants escolaritzats en escoles públiques de la ciutat i que troben en els instituts públics la seva continuïtat formativa. Una situació paral·lela a la dels infants de municipis de la comarca que no compten amb institut propi i que tenen Igualada com a referència. A banda d’aquests dos grups, també hi ha peticions d’alumnes que han realitzat l’educació Infantil i Primària en centres concertats de la ciutat i que ara voldrien passar a la xarxa pública, així com peticions d’alumnes escolaritzats en municipis que compten amb institut propi però que volen cursar la Secundària a Igualada.

Si bé cadascun dels casos és diferent, sí que tot plegat té l’origen en la situació “sui generis” pròpia de la ciutat, en què només hi ha 8 línies d’escola pública per 13 de privades-concertades. Aquesta disfunció inicial provoca que, a la Secundària, multitud de famílies es quedin atrapades a la xarxa concertada, havent de pagar quotes durant mesos i mesos entre els 3 i els 16 anys. Les AMPAs de les escoles fa anys que reclamen que es corregeixi aquest biaix a nivell d’Infantil i Primària, i que ara es constata que també repercuteix a Secundària. I més tenint en compte que els actuals cursos de 4t. i 5è. de Primària són de molta natalitat, que acabarà impactant als centres de Secundària de manera evident.

Alegria per les obres del Badia i Margarit

Així mateix, la federació d’AMPAs de centres públics d’Igualada es felicita per l’inici de les obres de l’edifici definitiu del Badia i Margarit. Malgrat els endarreriments en les promeses inicials realitzades a les famílies que van confiar en el centre des del minut 0, l’inici de les obres és positiu i confia que estiguin enllestides per poder-hi iniciar el curs 2020/21 amb plena normalitat. Així mateix, també es felicita pel fet que a Igualada ja s’hi podrà cursar a partir del curs vinent la doble titulació de “Batxibac” (batxillerat espanyol i francès alhora).

Més demanda que oferta també a l’escola pública

Les cinc escoles públiques d’Igualada també continuen captant més demanda de preinscripcions que no pas el limitat percentatge d’oferta que representen en el conjunt de la ciutat. De cara al curs vinent, 2019/2020, gairebé la meitat de les famílies amb nens nascuts el 2016 han decidit matricular els seus infants a les escoles públiques de la ciutat, un 42,4% del total, malgrat que només hi ha un 36% d’oferta de places públiques. Una anomalia respecte la resta de Catalunya, en què la xarxa pública escolaritza el 67,2% de l’alumnat de Primària.

A la capital de l’Anoia s’hi ofereixen cada any un total de 547 places de P-3, 197 de les quals en centres públics i 350 en centres de titularitat privada. Això és: el 36% de l’oferta respecte el 64%. Tot amb tot, les famílies han sol·licitat plaça pública de cara al curs vinent en un 42,4% dels casos (179 peticions), mentre que les sol·licituds per escoles concertades es limiten a ser el 57,5% (236 peticions totals).

En global, doncs, hi ha hagut 424 sol·licituds de preinscripció a la ciutat, una dada sorprenent atès que supera la xifra de l’any passat (415 sol·licituds) malgrat el context de baixada de natalitat en què es troba Igualada. Això fa pensar a la Federació d’AMPAs d’Igualada que hi ha hagut famílies d’altres municipis de la Conca d’Òdena que han optat per escolaritzar els seus infants en centres igualadins. Un fenòmen que caldria estudiar en profunditat.

Les AMPAs de centres públics igualadins es mostren d’allò més satisfetes per la confiança que bona part de les famílies de la ciutat han fet a la xarxa pública, caracteritzada pels valors que es van posar de manifest aquest mes de març amb la pintada de diversos murals als respectius centres: alegria, amistat, compromís, descoberta, diversitat, igualtat, imaginació, inclusió i respecte.

La satisfacció encara es veu més accentuada pel fet que moltes de les segones i terceres opcions a l’hora de sol·licitar plaça també eren per a d’altres escoles públiques. A més a més, també s’han detectat diverses peticions de traspàs d’alumnat escolaritzat a la xarxa concertada que desitjaria passar a la xarxa pública entre P-4 i 6è.

Segregació escolar

Els diversos informes elaborats pel Síndic de Greuges i la Fundació Jaume Bofill determinen que la sobreoferta de places és un motiu de segregació escolar per raó de renda, en tant que les famílies amb més recursos econòmics tenen més opcions per dur els seus infants a centres que requereixen el pagament de quotes per evitar mesclar-se amb famílies que no poden fer front a aquest pagament.

Aquest fet és especialment notable a Igualada, en què s’han ofertat 547 places per només 424 sol·licituds. Aquesta situació, sostinguda en el temps, és un dels factors que provoca que hi hagi com a mínim quatre escoles (Escola Pia, Acadèmia Igualada, Maristes i Monalco) que no escolaritzen ni un 10% d’alumnat desafavorit, segons dades del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació.

Per aquest motiu, les famílies d’alumnes de centres públics veuen incomprensible que una Ciutat Amiga de la Infància i signatària del Pacte Nacional contra la Segregació Escolar toleri aquest tipus de desigualtats, que condueixen cap a una societat futura d’allò menys equitativa.

Per tot plegat, reiteren la petició formulada l’any passat al Departament d’Educació que limiti aquesta sobreoferta de cara als cursos vinents. Així mateix, també fan una crida al conjunt dels agents polítics, socials i econòmics d’Igualada i la Conca d’Òdena perquè reflexionin sobre la situació vigent.

Una federació d’AMPAs dels 0 als 16 anys

Les AMPAs de les escoles públiques d’Igualada havien treballat fins ara sota el paraigües informal de la coordinadora “Escoles Públiques d’Igualada (EPIs)”. A finals del curs passat es va valorar la possible constitució d’una federació local d’AMPAs que vetlli pel conjunt d’ensenyaments públics de la ciutat, iniciativa que es troba en vies de legalització i que es presentarà públicament al juny. Compta amb l’impuls inicial de les AMPAs de les escoles bressol L’Espígol, La Lluna i La Rosella, les escoles Dolors Martí, Emili Vallès, Gabriel Castellà, García Fossas i els instituts Pere Vives Vich i Badia i Margarit.