Un dels tres joves que afirma haver penjat els cartells dels Maragall explica que un cop es va destapar el cas i es va començar a investigar va demanar 70.000 euros per si havia d’anar d’un a quatre anys a la presó per un delicte d’odi. En Pau ho explica en la segona part de l’entrevista que publica ‘El Nacional’, en la qual també lamenta que el militant d’ERC de l’Anoia que va encarregar la feina i el seu superior es van repartir més diners dels que els havien dit que hi havia per fer-la. En Pau també explica que es va assabentar que alguns pagaments es van fer a través de l’empresa Relevance. Assegura, a més, que es van cobrar part dels 70.000 euros, i que hi havia la promesa que la resta es pagaria un cop es tanqués el cas judicial.
En Pau explica a l’entrevista que el seu superior facturava a Relevance en concepte de gestor de les xarxes socials. Els diners per a tota l’operació de falsa bandera, assegura, van sortir d’allà, i d’allà, el seu superior li pagava directament a ell, concretament 50 euros, els mateixos que va cobrar l’altre noi que els va acompanyar la nit que van penjar els cartells.
Més tard, però, es va assabentar que en realitat s’havien pagat 1.000 euros per fer l’acció, i que la resta que no havien cobrat ells dos o no s’havien gastat per a gasolina o per al sopar del dia (uns 300 euros en total) se’ls van repartir entre el seu superior i el militant de l’Anoia.
Dies més tard, quan en Pau va veure que les cares dels tres que havien penjat els cartells sortien a la premsa i que hi havia una investigació judicial en marxa, es va adreçar al seu superior i li va dir que s’havia de fer alguna cosa.
«Això que ens han pagat és una misèria. Posa’t en contacte amb un advocat que això s’està anant de mare», afirma que li va dir. Enmig d’aquesta discussió en Pau va plantejar el pitjor dels escenaris, que hagués d’anar a la presó pel delicte d’odi de la denúncia que Ernest Maragall havia posat pels cartells amb el lema ‘Fora l’Alzheimer de Barcelona’ i els rostres seu i del seu germà Pasqual, que pateix la malaltia.
«Vam comptar, tants dies a tants euros diaris, vam fer una suma i vam dir, farem una idea, a veure si l’accepten». I van demanar els 70.000 euros, petició a la qual van rebre la resposta que l’altre part «no tenia logística per pagar». Però després, afegeix en Pau, «hi ha factures que demostren que s’han pagat part d’aquests diners».
Ell, de fet, afirma que ha rebut «una part molt petita», però confirma que ha cobrat. De fet, la consigna era, pel que explica, que es cobraria una part inicial i la resta quan es tanqués el cas. «El que passa és que no sé si ara està tancat o més obert», ironitza.
Sobre el que ha cobrat assegura que ha rebut dues transferències del seu superior que no arriben als 3.000 euros, i també explica que li van canviar el mòbil per un de nou i li van donar 300 euros més. «Suposo que per esborrar qualsevol tipus de prova o conversa d’aquell dia», elucubra.
En aquest sentit, explica que un dia era a Igualada amb el seu superior, amb qui tenia tots els tractes fins que li va començar a demanar explicacions sobre el que se li «amagava» -moment en què, afirma, ell li va dir que era millor que es distanciessin-, i aquest li va dir que li havia de donar el mòbil perquè l’havien de «destruir». «Te’n porto un i et pago alguna cosa», assegura que li va dir. I explica que van quedar, que li va donar el mòbil nou a canvi del seu i que hi va afegir 300 euros.
ACN
