El dimecres passat 27 d’octubre va tenir lloc a l’Auditori del Museu de la Pell d’Igualada el segon dels quatre debats organitzats per l’associació Pro Vegueria Penedès, amb el títol L’aposta ferroviària: mercaderies i viatgers. El corredor mediterrani: una oportunitat també pel tren “gran” d’Igualada a Barcelona? Hi hagué una notable assistència de públic i els ponents van ser Xavier Badia, president de la Delegació de la Cambra de Comerç a l’Anoia, Ricard Font, secretari general del Departament de Vicepresidència i Territori de la Generalitat i Joan Amorós, president de FERRMED. Va moderar el debat Pep Solé, de la Junta de Pro Vegueria Penedès.
El tema ferroviari és de gran actualitat, amb el rerefons del canvi climàtic. La Comissió Europea s’ha proposat que el 2030 el 30% del tràfic de mercaderies a Europa es faci per ferrocarril; actualment és el 18% de mitjana i a l’Estat espanyol és només un 3%. Objectiu doncs dificilíssim d’assolir. Tots els ponents van coincidir en el diagnòstic i es van posicionar a favor que s’avanci cap aquest objectiu, els fons europeus Next Generation hi han d’ajudar. També es va coincidir en la necessitat que no sols hi hagi més vies de mercaderies sinó sobretot que estiguin ben connectades amb els nodes i els centres de producció industrial.
Especialment il·lustradora va ser l’aportació de Joan Amorós. L’entitat FERRMED està enllestint un Estudi d’optimització de trànsit i canvi modal a la UE, d’una extensió i profunditat immenses, on hi ha treballat 30 persones. Ni la mateixa Comissió Europea ha estat capaç de reunir un arsenal de dades com aquest. En va fer una exposició exhaustiva que desborda es límits d’aquest comunicat.
El que sí que es va poder constatar a partir d’aquest estudi i d’aportacions dels altres ponents és la coincidència amb la posició de Pro Vegueria Penedès sobre les dues realitats següents:
D’una banda que el projecte actual de fer passar tots els trens del corredor mediterrani de mercaderies per l’actual R4 de Rodalies, amb la implantació d’un tercer carril adaptat a l’ample europeu, és un disbarat que portarà inevitablement al col·lapse de la línia i que afectarà els usuaris de l’Alt i el Baix Penedès i de retop els del Garraf.
D’altra banda la necessitat de donar sortida a les mercaderies que venen del corredor de l’Ebre, mentre no es dugui a terme el projectat Eix transversal ferroviari, mitjançant la construcció d’una línia que vagi de Cervera a Martorell passant per Igualada: són 60 km i tindria un cost assumible. De passada es podria aprofitar per donar servei als passatgers de la comarca de l’Anoia.
Per als organitzadors, caldria que el Govern de la Generalitat, els Consells comarcals i els Ajuntaments «fessin tota la pressió possible allí on calgui fer-la, amb la seguretat que trobaran el suport i el consens del món empresarial i sindical així com de la ciutadania tan castigada per la precarietat dels serveis ferroviaris de la Vegueria».
