L’associació Disseny=Igualada, que aplega professionals d’aquest àmbit de la capital de l’Anoia, va engegar a finals de l’any passat una línia d’activitats anomenada Gràfica Activa amb què el col·lectiu volia incidir en la societat.

Els dissenyadors igualadins consideren: “Com a professionals del sector gràfic tenim la capacitat de pensar i il·lustrar les injustícies, en un exercici de consciència, comunicació i narració a través de les imatges.”

La primera iniciativa d’activisme gràfic ha estat el Projecte Refugi, una crida a fer servir la creació artística per plasmar el drama dels refugiats. La convocatòria ha rebut 165 obres arribades d’arreu de Catalunya, de la resta de l’Estat i de França.

El conjunt d’il·lustracions, grafismes i fotografies rebuts mostren una enorme varietat de tècniques i estils, però la majoria comparteixen la voluntat d’acollida i qüestionen amb les seves obres el paper de la Unió Europea en aquesta crisi. Totes les obres es poden veure al web www.dissenyigualada.com/graficaactiva.

Les obres, que tenen format de cartell, es podran veure físicament en una exposició col·lectiva al Portal del Llevador d’Igualada entre el 28 d’abril i el 16 de maig. Després, s’editarà un catàleg i s’imprimiran postals individuals.

La presentació del catàleg i l’exposició tindran lloc el 22 d’abril a la Bastida d’Igualada, en una jornada que inclourà debats i activitats culturals amb l’objectiu de promoure i donar a conèixer aquesta iniciativa. Tots els fons que es recullin aniran destinats a Creu Roja Anoia en la seva tasca d’acollida de persones refugiades.

Precisament, aquest mes de febrer la ciutat d’Igualada acollirà una primera família de persones refugiades.

Una mirada en primera persona

De totes les obres rebudes, és especialment rellevant la d’Abdulazez Dukhan, un jove sirià de 18 anys que s’ha vist obligat a abandonar el seu Homs natal i viu des del febrer del 2016 amb la seva família en diferents campaments de refugiats de Grècia. Dukhan explica que dir la veritat és el primer dret que van perdre amb la guerra i, per aquest motiu, va voler mostrar la realitat esfereïdora que estaven vivint a través de la fotografia: “Les nostres esperances, els nostres somriures, el nostre patiment, les nostres vides, tot és aquí, de la forma més veraç possible.”