Cada vegada és més habitual que els professionals sanitaris es trobin amb situacions en què la cultura, les creences o les tradicions familiars influeixen en la manera d’afrontar el final de la vida. Diferents maneres d’entendre la malaltia, el dolor o la mort conviuen avui en el sistema sanitari i plantegen nous dilemes ètics en l’acompanyament de pacients i famílies. Per reflexionar sobre aquests reptes, el Consorci Sanitari de l’Anoia i el Comitè d’Ètica Assistencial de l’Anoia ha celebrat avui divendres 13 de març al Centre Cívic Nord d’Igualada la V Jornada de Bioètica de l’Anoia, una trobada amb més de 120 assistents que ha abordat els dilemes que apareixen entre la vida i la mort. Un dels eixos centrals ha estat la diversitat cultural en l’atenció al final de la vida, una realitat cada vegada més present arran dels canvis demogràfics que ha experimentat Catalunya en els darrers anys.

La jornada ha incorporat diferents veus comunitàries per compartir com es viu el final de la vida en contextos culturals diversos. La taula, titulada Vida i mort: creences i valors en diàleg en un context de pluralitat cultural, ha comptat amb la ponència d’Ariadna Solé Arraràs, doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona, que ha dialogat amb les veus comunitàries de Zaibel Marluec Yépez, infermera del PADES del Consorci Sanitari de l’Anoia i referent de la cultura llatinoamericana; Abdelaziz Bounjimi Abasi, referent de la cultura àrab; i Khrystyna Mlynyska, referent de la cultura ucraïnesa.

La taula, moderada per Clara Lago, infermera del PADES del Consorci Sanitari de l’Anoia i secretària del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Anoia, ha generat un espai de diàleg entre professionals sanitaris i comunitat per comprendre millor com les creences i tradicions culturals influeixen en l’acompanyament al final de la vida i com la bioètica pot ajudar a trobar punts d’entesa en una societat diversa.

Acompanyar el final de vida en diferents cultures: l’experiència en primera persona

Els professionals que treballen en l’acompanyament de persones amb malalties avançades es troben cada vegada més sovint amb pacients i famílies que tenen maneres diferents d’entendre la malaltia, el dolor o la mort. «Quan les persones s’apropen al final de la vida, sovint reconnecten amb allò que dona sentit a la seva existència: els valors, les tradicions familiars o les creences», explica Clara Lago. «La diversitat cultural ens interpel·la a ampliar la mirada: cuidar al final de la vida no és només atendre les necessitats físiques, sinó també les dimensions emocionals, culturals i espirituals de les persones.»

Un dels dilemes més habituals té a veure amb la informació mèdica i la presa de decisions. En el model sanitari occidental es promou que el pacient conegui el seu diagnòstic i participi en les decisions sobre el tractament, mentre que en algunes cultures la família assumeix un paper més protector. «Hi ha famílies que prefereixen que la persona malalta no conegui la gravetat de la situació perquè creuen que així la protegeixen. En aquests casos cal molta sensibilitat i diàleg per trobar la millor manera d’acompanyar sense perdre de vista la veu de la persona malalta», relata Clara Lago.

La funció de la bioètica: un espai de deliberació

Les consultes al Comitè d’Ètica Assistencial posen de manifest que el dolor i el patiment no tenen un únic significat. «Cada cultura els interpreta de manera diferent, i aquestes diferències poden generar tensions no només entre pacients i professionals, sinó també entre els mateixos professionals o entre els equips clínics i les famílies», explica Ximena Ortega, psiquiatra del Consorci Sanitari de l’Anoia i presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Anoia.

En aquests escenaris, la bioètica esdevé una eina clau per ajudar els professionals a deliberar i prendre decisions complexes. «La bioètica proposa espais de deliberació per respondre una pregunta fonamental: quin és el millor camí per transitar el final de la vida per a aquella persona concreta? Posar en diàleg creences, valors i conviccions morals, i reflexionar conjuntament sobre aquestes qüestions, és el que permet apropar-nos a la complexitat d’aquestes decisions», assenyala Ortega.

La jornada també ha abordat altres qüestions com el dol en situacions complexes i el paper dels professionals sanitaris en l’acompanyament al final de la vida. Ha destacat, també, la ponència inaugural de Núria Terribas, jurista especialitzada en bioètica i biodret i directora de la Fundació Víctor Grífols, que ha parlat sobre l’exercici de l’autonomia en el tram final de vida.