La Sala de Plens del Consell Comarcal de l’Anoia, a Igualada, ha acollit la taula rodona “Estem preparats per a una nova pandèmia? Situació als centres de dia i centres residencials”, promoguda pel Consell de la Gent Gran de l’Anoia dins de la commemoració del Dia Internacional de les Persones Grans.
La trobada ha comptat amb el parlament inicial del vicepresident primer del Consell Comarcal, Jordi Cuadras, i del membre i representant al Consell de la Gent Gran de Catalunya, Enric Esquer, que també n’ha estat el moderador. Hi ha pres part Montse Clemente, directora tècnica del Consorci Sociosanitari d’Igualada; Marta Betrán, directora de la Residència La Torreta; Sònia García, infermera d’Àuria Grup; Alícia Fernández, referent comunitària de dependència del Consell Comarcal de l’Anoia; i la doctora Laia Cases, metgessa d’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Jordi Cuadras ha donat la benvinguda assegurant que “malauradament la pandèmia va entrar amb força als centres de dia i residències de la gent gran i com a societat no ho vam fer bé. Malgrat que els i les professionals van fer un treball titànic, es va deixar la nostra gent gran en una situació d’indefensió i vulnerabilitat. Un dels punts a fer i que correspon a l’administració, és incorporar molt més el vessant salut en aquest equipaments. La impotència que van sentir els i les professionals, la que van sentir les famílies que no podien visitar els seus avis i àvies i la dels mateixos usuaris i usuàries no es pot tornar a repetir. I això ha d’anar acompanyat d’una millora de les condicions laborals i retributives dels professionals que es va demostrar que eren essencials i se’ls ha de valorar com a tals”.
Dins el debat, la taula rodona va proposar millorar la coordinació amb els diferents organismes de l’Administració, protocols més individualitzats per a cada centre i per a cada persona usuària, tenir en compte la infraestructura del centre, contemplar les necessitats i opinions de les persones usuàries i famílies dels centres —qui decideix sobre la meva vida i com la vull viure?—, recolzament i suport als centres pel que fa als professionals —ràtio, formació i suport—, repensar el model d’atenció a les persones grans —ràtios i característiques—, promoure l’Atenció Integrada Social i Sanitària a través de l’Agència i tenir en compte que en contextos de crisis socials i sanitàries hi ha repercussions multinivell, provocant pobresa i les conseqüents situacions que provoca en les persones grans. Així mateix, cal tenir en compte el paper de la dona en aquest context i la discriminació que pateix.
També s’ha destacat la importància de l’existència de les residències i la seva atenció quan es parla de polítiques generals, la capacitat de reorganització i flexibilització dels rols professionals i de les tasques, a necessitat i importància de tenir cura emocional i acompanyament a les persones professionals, la consciència de canvi de paradigma posant la
persona i les seves decisions al centre, la importància en la humanització de les cures, el promoure serveis més petits, més inclusius i més humans, l’aposta pel servei d’atenció domiciliària perquè la cura i atenció es pugui dur a terme en el propi entorn comunitari de la persona gran i la importància de la coordinació entre les administracions i les entitats.
Durant l’acte, també s’ha posat sobre de la taula que es va viure una situació de context d’emergència sanitària i social que moltes generacions no havien viscut mai. En aquest sentit, es va esmentar que serveis socials bàsics no es va contemplar com un servei essencial i, per tant, mai va tenir el reconeixement de la seva tasca en aquest context. Es van vulnerar drets fonamentals de les persones grans i va ser un moment intensament dur tant per a les persones grans com per les seves famílies i els i les treballadores dels centres. Hi va haver un sentiment d’impotència, desgast, abandonament, estrès i esgotament que encara ara s’arrosseguen les conseqüències com és en l’increment del percentatge d’absentisme laboral. No obstant, s’intenta redefinir el context de pandèmia com una palanca de canvi per millorar en allò que el sistema ja fallava, detectant-ne les mancances i procurant convertir-les en millores.
