El Jutjat Penal número 1 de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó a l’expresident de la Fundació Catalana per l’Esport del Motor, Àngel Viladoms, i a l’exdirectora del Circuit Parcmotor, Eva Hita, per un delicte d’homicidi per imprudència greu.

El jutge els considera responsables de la mort al circuit d’un nen de 7 anys el 13 de juny de l’any 2010. Acompanyat pels seus pares, veïns de Vilanova del Camí, el menor va assistir a uns entrenaments oberts que es feien al circuit. El nen va relliscar amb la graveta que hi havia al marge del pont d’accés i va caure entre els barrots de la barana, precipitant-se a la pista del circuit des d’una alçada de 7 metres. Poc després va morir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

La sentència constata que el pont per on va caure el nen «no tenia les mínimes mesures de seguretat per a ús públic i mixt de persones i vehicles», no tenia vorera o espai diferenciat entre vianants i vehicles no estava asfaltat de forma adequada, de manera que al marge de l’asfalt hi havia graveta amb la que va relliscar el nen. La distància entre barrots a la barana era de 30 cm, excessiva segons la normativa per als ponts on hi ha d’haver circulació de vianants.

La jutgessa veu «un clar nexe causal entre l’omissió de les normes de cura per part dels acusats i el resultat».

El circuit no tenia llicència el dia de l’accident

A més, el circuit no tenia llicència ambiental -imprescindible per  desenvolupar qualsevol acticitat- en vigor i el pont per on va caure el nen es va construir amb posterioritat a la llicència ambiental provisional atorgada per l’Ajuntament de Castellolí. La sentència afegeix que el circuit no tenia llicència perquè per obtenir-la s’havien de fer «unes mesures correctores que no s’havien executat a data de l’accident».

El jutge considera que Viladoms i Hita van infringir «el deure mínim de cura exigible als seus respectius càrrecs» i el dia dels entrenaments en el que es va produir l’accident mortal «no van adoptar les mesures de precaució adequades, van permetre el pas lliure pel mateix [el pont] als espectadors en les jornades que van organitzar, essent conscients que persones el creuarien a peu el 13 de juny de 2010, provocant el resultat de la mort del menor».

Sobre el pont on es va produir l’accident, la sentència exposa que el pont no apareix al projecte original presentat per obtenir la llicència ambiental i que la construcció del pont «mancava de projecte que contemplés la construcció de la barana i les mesures de seguretat que havia de reunir».

Viladoms va encarregar les baranes “a un amic sense experiència en aquest tipus d’obres”

Segons recull la sentència, Viladoms sabia que el projecte del circuit amb el que es va sol·licitar la primera llicència no incloïa el pont i el paddock i, per tant, «sabia que la llicència no s’ajustava a la realitat» del Parcmotor.

La resolució judicial exposa que Viladoms «va encarregar les baranes a un amic sense experiència en aquest tipus d’obres que es va basar en un croquis d’autoria desconeguda, sense projecte, ni direcció facultativa ni recepció de les obres». El jutge constata que Viladoms sabia que el circuit no tenia llicència el dia de l’accident i que «era coneixedor del risc del pas de vianants pel pont».

Àngel Viladoms era president de la Fundació Catalana per l’Esport del Motor, entitat que es va fer càrrec de la construcció, gestió i explotació del circuit. Segons els estatuts de la fundació, el càrrec l’exercia qui fos president de la Federació Catalana de Motociclisme, que en aquell moment era l’igualadí Àngel Viladoms.

“Només quan es preveu molt públic, es vetlla per la seguretat»

Pel que fa Eva Hita, tot i reconèixer que no exercia tasques de direcció quan es va construir el pont, la sentència diu que «coneixia que el pont era l’únic accés al paddock i que hi hauria accés públic aquell dia existint lliure entrada i no va col·locar a ningú en el control d’accés ni existien senyals de prohibició d’entrada». La sentència afegeix que Hita «sabia o hauria d’haver sabut pel seu càrrec, l’absència de llicència provisional». El document reconeix que Eva Hita va assumir funcions de direcció de forma oficiosa després que a principis de 2009 marxés Jordi Mas, que “coordinava activitats esportives” i feia tasques de “peritatge administratiu” contractat per a la Fundació Catalana d’Esport del Motor.

La jutgessa conclou que durant l’any que Eva Hita va exercir aquestes funcions «va tenir múltiples oportunitats per adonar-se de l’estat del pont d’accés al paddock, de l’afluència de públic a les activitats i de la seva circulació pel pont així com de l’absència de mesures de seguretat adequades»

Hita va declarar al judici que aquell dia es feien tandes lliures per a federats essent encarregada del circuit una empresa subcontractada, que és qui posava el responsable, coordinava l’activitat, els accessos o la seguretat. De manera que “es posava personal de seguretat al pont quan es preveia més afluència de públic. Per a la jutgessa, això demostra «encara més la negligència o inobservància dels mínims deures de cura» i afegeix que no consta cap prova documental de la subcontració d’aquell esdeveniment. La magistrada també qüestiona la política de gestió d’accés al circuit: «encara sorprèn més que en cas de previsió de poca afluència de públic no es prengui cap mesura de seguretat, ni control d’accés». De manera que, com constata la sentència, «el menor nombre de persones exposades, determina l’absència de mesures protectores i només quan es preveu molt públic, es vetlla per la seguretat».

La sentència, que poden recórrer davant l’Audiència de Barcelona, també els inhabilita per al dret de sufragi passiu durant el període de la condemna.