Aquesta setmana han arrencat els treballs per instal·lar al municipi de Pujalt el primer aerogenerador de l’Estat sorgit d’una iniciativa popular. Es tracta del projecte ‘Viure de l’aire del cel’, impulsat per la societat Eolpop, i que a dia d’avui compta amb el suport de 380 persones, tot i que l’objectiu és arribar a les 500 per poder cobrir totalment el cost de la iniciativa, valorada en poc més de 3 MEUR. Aquest molí de vent tindrà 2,5 MW de potència i fabricarà l’electricitat equivalent al consum d’unes 2.000 famílies. Segons ha explicat un dels promotors del projecte, Pep Puig, l’objectiu és «democratitzar» les infraestructures elèctriques perquè la gent «en pugui ser propietària». Els càlculs d’Eolpop són que, en un termini de 20 anys, les persones que han fet aportacions econòmiques recuperin la inversió i, a partir d’aquesta data, obtinguin beneficis.
Els components de l’aerogenerador Enercon E-103 ja es troben a Pujalt i els tècnics especialistes ja han començat els treballs per instal·lar el molí amb l’objectiu de finalitzar-los entre finals d’aquesta setmana i principis de la que ve. Es tracta de materials de gran envergadura com una torre de 80 metres d’alçada que ha arribat dividida en quatre parts i tres pales de 50 metres de llargada cadascuna. Una grua amb una ploma de més de 100 metres s’encarregarà d’aixecar i col·locar les diferents parts del molí. Segons Pep Puig, l’objectiu és que l’aerogenerador es posi en funcionament abans de Nadal.
El projecte ‘Viure de l’aire del cel’ va començar a caminar fa quatre anys, però les traves administratives amb què s’han trobat els impulsors han fet que fins ara no s’hagi pogut materialitzar. Tal com ha relatat un dels impulsors, Pep Puig, es tracta d’un projecte inèdit a l’Estat, ja que «tot i que sí que hi ha hagut experiències comunitàries relacionades amb l’energia solar, amb l’eòlica no». Per contra, aquest tipus d’instal·lacions són molt comunes fora d’aquí i tenen un llarg recorregut als Estats Units i a diferents països europeus.
L’objectiu de la iniciativa és que la gent que ha fet aportacions econòmiques sigui «la propietària de la instal·lació». Segons Puig, «ningú disposa del capital per abordar un projecte així, valorat en uns 3 MEUR, i els bancs tampoc ens deixarien els diners». Per això, creu que l’única manera de fer-ho possible és «de manera col·lectiva a partir de petites aportacions». A més, Puig ha deixat clar que les aportacions no van a fons perdut, sinó que «amb el temps s’anirà recuperant la inversió i també hi haurà un petit marge de benefici».
L’energia que generi el molí de Pujalt s’injectarà a la xarxa elèctrica, de manera que els ingressos per la venda de l’electricitat s’aniran repartint entre tots els inversors. En aquest sentit, Puig ha subratllat el fet que «com més gent ingressi electricitat neta a la xarxa, més aviat podrem expulsar els generadors d’electricitat bruta». Per això, els impulsors del projecte actuen com a «conillets d’índies» perquè la seva iniciativa animi a d’altra gent a seguir els seus passos: «volem posar el nostre granet de sorra per demostrar que es pot fer i serveixi d’exemple perquè se’n puguin fer molts més».
En definitiva, Puig creu que aquest projecte serveix per «democratitzar» les infraestructures energètiques i per aportar riquesa al món local. Per ell, «és absurd que si determinades zones del país són ventoses i es poden aprofitar d’aquest fet, no ho puguin fer perquè el sistema energètic convencional es basa en què els beneficis es reparteixin entre molts pocs». «Si hi ha contrades que tenen vent, per què la gent d’aquesta contrada i els seus habitants no se’n poden beneficiar directament?», ‘s’ha preguntat Puig.
Els impulsors de ‘Viure de l’Aire del Cel’ no han escollit Pujalt per casualitat. Aquest petit municipi de l’Anoia compta amb uns cinquantena de generadors repartits entre el parc eòlic de Pujalt i el de l’Alta Anoia. En aquest sentit, Puig ha relatat que la ubicació responia a tres factors fonamentals per a ells: la proximitat a la xarxa de distribució elèctrica, no haver de fer mesures de vent i l’accés a la infraestructura. El fet que Pujalt complís aquests requisits ha permès «minimitzar» els costos.
Mar Martí / ACN
