Una cinquantena de voluntaris han netejat aquest dissabte el sotabosc de la zona de Plans de Ferran a l’Argençola. La plataforma Revifem Queralt ha impulsat l’acció dos mesos després de l’incendi de la Conca de Barberà i l’Anoia, el qual va cremar 1.657 hectàrees de massa forestal de sis municipis d’aquestes dues comarques. El foc, que es va iniciar al juliol a Santa Coloma de Queralt, ha esdevingut el més gran d’aquest any a Catalunya. El portaveu de l’entitat, Francesc Pau, ha demanat que hi hagi un canvi de legislació que permeti netejar i gestionar els boscos amb més facilitat. «Hi hauria d’haver un macropla perquè els voluntaris com nosaltres sapiguéssim que podem accedir al bosc a fer aquestes feines», ha dit.
Revifem Queralt ha organitzat la primera acció de sensibilització i conscienciació de la plataforma nascuda arran de l’incendi d’aquest estiu a la Conca de Barberà i l’Anoia. En l’activitat, els voluntaris han rebut les explicacions i instruccions més tècniques de l’ADF Joan Teruel. Tot seguit, s’han endinsat cap a una zona boscosa i en grup de cinc i sis persones han tallat troncs i branques d’arbres i han netejat els matolls durant gairebé dues hores.
La Natàlia Armengol és una de les voluntàries que ha participat en l’activitat. Ella opina que és «molt necessari» sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància de tenir el sotabosc net per evitar grans incendis. «No es tracta només de netejar el bosc de tant en tant, sinó de cuidar la biodiversitat perquè el nostre entorn és molt ric», ha afirmat la jove, procedent de Guissona (La Segarra).
De fet, el portaveu de Revifem Queralt ha demanat que hi hagi una revisió de la legislació actual en matèria de gestió forestal. «Hi hauria d’haver un canvi de legislació perquè sigui molt més fàcil entrar als boscos i netejar-los; faig una crida als propietaris perquè es deixin ajudar», ha dit Pau. A la vegada, ha recordat que els boscos d’arreu del país estan bruts i que és molt necessari netejar-los per minimitzar el risc d’incendis. «És molt important que les flames no hi pugin cap a les copes perquè llavors és quan es fan els marcoincendis», ha afegit.
En Jaume Bartolí, membre de la plataforma i veí de Bellprat –el municipi més afectat de l’incendi-, ha explicat que els propietaris de les finques cremades han contractat empreses especialitzades en l’aprofitament d’arbres per recuperar la zona afectada. En aquest sentit, ha lamentat que no hi hagi una actuació conjunta de les administracions i els afectats per reforestar els bosc.
«Tardarem molts anys a tornar a ser com abans i tampoc sabem si s’ha de potenciar la regeneració de les espècies autòctones, però sigui com sigui, el que és molt important és la gestió conjunta i liderada per experts siguin de la Diputació o la Generalitat i no pas que cada particular es gestioni la seva propietat sense pensar en un pla general», ha etzibat el voluntari.
Bartolí ha subratllat que la Diputació de Barcelona ha engegat un projecte que té com a principal objectiu evitar l’erosió del terreny per tal de potenciar la reforestació, de forma natural, en la zona afectava. «És un projecte molt deficitari, per tant, necessitem el compromís de les administracions que hi haurà línies de subvenció per tirar endavant totes les accions», ha reclamat.
L’incendi va calcinar 1.657 hectàrees
L’incendi forestal de la Conca de Barberà i l’Anoia es va iniciar el passat 24 de juliol a Santa Coloma de Queralt. Aquell dia, un foc de sembrat als marges de la carretera C-241d es va propagar a gran velocitat per massa forestal, convertint-se en el més gran d’aquest any a Catalunya. El foc va tenir un perímetre de 40 quilòmetres de longitud i va afectar 1.657 hectàrees de sis municipis de les dues comarques: Bellprat, Sant Martí de Tous, Santa Maria de Miralles, Les Piles, Santa Coloma de Queralt i Pontils. Els bombers van extingir-lo, finalment, el 19 d’agost, després de gairebé un més amb revifalles.
Quan es va iniciar el foc, el cos de Bombers van haver de simultaniejar les feines amb l’incendi de Ventalló (Alt Empordà). El foc també va obligar a desallotjar més d’un centenar de persones durant un parell de dies. A més, també va ser l’escenari del pirocúmul de caràcter convectiu més gran documentat fins ara a Catalunya. El vespre del 25 de juliol, després d’una revifalla del cap de l’incendi, es va formar una gran columna de fum que, en baixar la intensitat del foc, va desplomar-se sobre l’entorn generant més focus secundaris. Els Agents Rurals encara n’investiguen les causes.
Mar Rovira / ACN
