La propera sessió de ‘Pantalla Oberta’ serà el dijous 29 de setembre a les 20h a la Sala de Socis de l’Ateneu, i en ella es projectarà la pel·lícula Radio Favela (2002), del cineasta brasiler Helvécio Ratton.

Poc cinema brasiler arriba a les nostres pantalles. I ara, amb el resacot dels JJ.OO. de Rio de Janeiro potser aniria bé donar-li una oportunitat. Tant per conèixer més aquell país i aquella societat (ei,… que el cinema és una eina de coneixement) com per descobrir nous cineastes d’aquell indret.

Basada en fets reals, el film ens explica la història de Onda Favela, una ràdio que va sorgir en una gran favela de Belo Horizonte en els anys 80. Una programació agosarada i un llenguatge molt espontani van ser claus per endinsar-se a cada raconet del barri i atreure un gran nombre d’oients.

El film a més de descriure la favela, la seva gent i com s’hi viu, ens reflexiona sobre un altre tema: les ràdios comunitàries. I és que aquestes han estat unes eines que han jugat un paper molt important en molts països llatinoamericans per a que la gent més desvalguda, més vulnerable, agafés consciència de la seva realitat. Les ràdios comunitàries han estat una alternativa al monopoli dels grans mitjans de comunicació (ràdios, televisions, premsa escrita,….) que ha estat sempre a disposició dels més poderosos. A Radio Favela es pot constatar el sentit que adquireix aquesta mena de ràdio, a més de prendre consciència, serveix per adonar-se i entendre en quina situació s’està. I què s’hi pot fer. I optar per la transformació. Una ràdio útil, ja que a més de denunciar les condicions en les que viu la gent de la favela, els seus riscos i els interessos per a què tot continuï igual, alerten de que les pluges que vindran poden esfondrar certs habitacles per la manera en què s’han construït, o que un veí amb un mal de queixal dolorós albiri una solució al seu problema, … I inevitablement combat el racisme i el món del narcotràfic i la violència que l’envolta. I és que ningú té la culpa de néixer pobre i en uns barris desfavorits i matxacats per un capitalisme terrorífic

L’acció comença amb una intervenció policial. Mentre els narcotraficants fugen o amaguen la seva mercaderia, una ràdio pirata avisa als habitants del barri que no surtin de casa, que es protegeixin. De fet, però, l’objectiu de la policia no és neutralitzar el tràfic de drogues sinó localitzar i emmudir aquesta ràdio: la veu de la favela. Radio Favela ens porta bon cinema de transfons social i polític. Una ràdio en que les paraules no són inútils.