Un homenatge més que merescut. El CF Igualada va centrar la presentació oficial de la temporada en la celebració dels 25 anys de la creació del primer equip femení de futbol de la ciutat. Un acte molt emotiu i més que merescut per unes jugadores que van sobreposar-se a molts obstacles, per poder jugar a futbol.

La seva lluita va servir perquè actualment el CF Igualada sigui un dels clubs referents a nivell català i ja compti amb 11 equips femenins de futbol.

En nom de totes les pioneres d’aquell primer equip, Marta Cubí va llegir aquest discurs que reproduïm:

Bona tarda a totes i a tots, per nosaltres és un plaer poder estar avui aquí. La majoria no ens coneixeu, però aquí davant teniu una petita representació d’unes sonades que fa 25 anys van voler sí o sí jugar a futbol.

L’any 1997 dues persones molt importants per nosaltres, el Magí Badia i el Toni Burgos, tots dos mestres d’educació física, es van adonar d’una gran mancança a la cuitat i voltants,  l’absència d’un equip femení de futbol. Ells van ser els encarregats d’ajuntar-nos a totes nosaltres i animar-nos a formar un equip.

Com que a la cuitat no hi havia cap equip femení, moltes de nosaltres jugavem a futbol sala, la majoria en equips masculins, o bàsquet. Però per moltes l’únic moment on poder jugar-hi era a les estones de pati a l’escola.

A l’abril de 1997 vam iniciar els primers entrenaments amb el Magí al capdavant. Entrenavem al camp dels Garcia Fossas – que actualment és un parc infantil. En aquell camp de terra, sorra i pedres hi vam posar tota la nostra il·lusió, esforç i concentració per aprendre tot el que mai ningú ens havia ensenyat, jugar a futbol com un equip.

La temporada 98-99 ens vam poder inscriure en competició oficial i per tant, fer realitat el nostre somni, jugar a futbol en un equip femení.

En aquell moment no formavem part del CF Igualada. De fet no en van voler saber res de nosaltres fins molt més endavant. Any 1999, 20 noies que volien jugar a futbol? Si el futbol és cosa d’homes! Aprofitem aquest moment per agraïr a les nostres famílies l’esforç i dedicació. Els nostres pares, les nostres mares son les que es van ajuntar i van crear un club anomenat Club Esportiu Igualada Futbol Femení. Gràcies a ells vam poder competir federativament.

Vam compartir hores d’entrenaments, partits, autobusos, avions, estades, sopars, vam guanyar títols com la Copa Catalunya la temporada 2001-2002 amb Juanjo Luque al capdavant. Vam pujar i mantenir-nos a la Primera Divisió Nacional també amb Pere Enrich. Avui seríem notícia a les Xarxes, però en aquell moment amb prou feina ocupaven pàgines als diaris locals…

Ara, vist amb perspectiva històrica, la creació del primer equip de futbol 7 la temporada 2002-2003, amb un grup format per nenes menors de 14 anys i entrenat per Maria Carles, va ser la clau per fer un relleu generacional del futbol femení a la ciutat que ha fet que es mantingui fins a data d’avui. Ens enorgulleix ser un dels pocs equips femenins històrics de Catalunya que s’han mantingut de forma ininterrumpuda durant aquests 25 anys i, veure el gran volum de nenes que ens acompanyen avui aquí.

Com a jugadores, podem afirmar amb rotunditat que formar part d’aquell primer equip va ser una part inesborrable de la nostra vida. Quan vam començar teníem d’entre 13 anys a 18 anys i en aquell grup és on ens vam formar i créixer com a futbolistes, però sobretot com a persones. Els valors que vam aprendre de l’esport els hem aplicat als estudis, a la feina, a la nostra vida personal.

Moltes gràcies per aquest acte de reconexement cap a una feina que va ser d’un gran equip: jugadores, entrenadors, fisioterapeutes, delegats… i especialment a la voluntat d’uns pares i unes mares incansables que sempre van lluitar -moltes vegades a contracorrent, perquè les seves filles poguéssin fer allò que els apassionava: jugar a futbol.

Gràcies al CF Igualada per obrir finalment les portes al futbol femení i temporada rere temporada anar-lo fent creixer. Esperem que no es quedi aquí.

Moltes gràcies a tots aquells que ens van brindar la possibilitat de plantar una nova llavor que avui s’ha fet gran. Juntes hem fet gran, també, l’esport femení a la ciutat.