El Govern de la Generalitat, a proposta de la consellera de Cultura, ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Parc del Cementiri d’Igualada.

L’equipament va ser dissenyat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, construcció per la qual van guanyar el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1992. Es tracta d’una de les millors representacions de l’arquitectura funerària contemporània de Catalunya. El cementiri, que està integrat en un espai enjardinat que ocupa una superfície de 34 hectàrees, es va construir entre els anys 1985 i 1994; posteriorment es va ampliar amb el crematori, projectat per Carme Pinós, dins d’un espai arbrat. En definitiva, els espais que ocupen el parc i que integren la part que es considera monument són: els nínxols, els panteons, la capella, l’edifici de serveis i, finalment, el crematori.

El projecte es fonamenta en un llenguatge arquitectònic propi molt allunyat de la concepció dels cementiris tradicionals. Es va idear no només com a lloc de descans i de memòria per als difunts sinó també com un espai per passejar, de reflexió i diàleg amb la natura.

L’interès principal d’aquest espai rau en la seva concepció, que parteix d’una visió integral de totes les instal·lacions pròpies d’un cementiri dins d’un espai natural. Per aquest motiu, la majoria d’instal·lacions es van plantejar semisoterrades i amb cobertes enjardinades. L’objectiu d’aquesta actuació era aconseguir que l’impacte sobre l’entorn fos mínim i que, alhora, dotés unes construccions amb usos funeraris d’un ambient agradable i poc invasiu amb l’entorn.

Un aspecte molt destacable és la situació estratègica dels elements arquitectònics: la capella, la zona dels nínxols, el crematori, etc. Tots ells flueixen en un recorregut processal, transcendent i amb una càrrega simbòlica sobre el cicle de la vida.

Els elements que l’integren, el recorregut dels nínxols fins arribar a la zona dels enterraments, els mausoleus incrustats en el talús, la capella triangular de formigó armat inacabada, l’edifici de suport connectat a la capella i el crematori són en si mateixos escenaris que configuren un paisatge singular.

Els materials amb què està construït el cementiri són un dels altres aspectes a destacar. Els nínxols encastats en la topografia són de formigó, així com la gran capella inacabada. Els paviments estan curosament triats en els diferents trams del parc-cementiri i lliguen completament amb els tonalitats del paisatge. Són materials terrossos, de pedra, de ferro i de fusta integrats en un projecte de jardineria que evoquen el paisatge difícil i dur del lloc.

Aquests materials utilitzats en l’arquitectura moderna són de gran fragilitat, sobretot en aquest cas en què els elements estan a la intempèrie i supeditats a les inclemències del temps. Això fa que sigui necessari un control adequat del seu estat de conservació i una protecció que garanteixi la integritat dels seus valors arquitectònics.

El Parc del Cementiri d’Igualada és un espai absolutament singular que ha esdevingut un referent en l’arquitectura funerària moderna; així ha estat reconegut per experts nacionals i internacionals que han visitat l’espai de manera regular des que es va construir.

A més de la declaració del Parc com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Govern també ha aprovat la delimitació d’un entorn de protecció delimitat pel voltant del Parc del Cementiri d’Igualada, situat al carrer dels Països Baixos, 23, d’aquesta localitat, per tal de garantir la conservació del bé i de l’entorn proper i assegurar-ne el control i coherència amb la inclusió de les finques del costat del monument, ja sigui físicament o visual. Es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument.

Per això, entre altres aspectes, es vetllarà per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. L’entorn ressegueix el traçat de la Riera d’Òdena que envolta el turó i emmarca les visuals cap el monument. Aquesta delimitació inclou un paisatge intrínsecament lligat i integrat amb el monument en la parcel·la núm. 23 situada al voltant del parc-cementiri al nord, est i sud d’aquest. Per això s’ha considerat necessari que formés part de l’entorn de protecció, ja que qualsevol actuació podria malmetre i desvirtuar la concepció paisatgística per a la qual es va projectar el monument.