El seu nom és Palau dels Comtes de Plasencia, però a Montbui tothom coneix aquesta edificació de la Plaça Major com la “Casa Gran”. Ras i curt, com el fet que durant segles era el centre de poder de la zona, amb visió directa a Igualada i al peu de l’antic camí que comunicava Manresa amb Vilafranca del Penedès, una via estratègica que controlava.
Durant segles van passar per les seves estances generacions dels senyors de Montbui, emparentats després amb els Lanuza aragonesos i finalment el marquès de Dos Aguas. Senador a Madrid, el 1878 decideix desfer-se de les seves propietats a Montbui i ven el palau a la família Biosca, industrials adobers d’Igualada. Els seus successors encara en són propietaris i durant més d’un segle les portes de la “Casa Gran” havien estat tancades per a la població.
Ara, unes visites guiades el primer diumenge de cada mes (12:00) permeten entrar al Palau i observar tant la seva evolució històrica com el que queda del seu esplendor. L’historiador Daniel González és l’encarregat de mostrar l’edifici, explicar una història de segles d’extensió i desmentir llegendes.
La principal és la del bou d’or que es diu que està amagat en un túnel que comunica la “Casa Gran” amb el cim de la Tossa de Montbui. González desanima als caçadors de tresors i creu que l’origen de la llegenda està en la relació històrica entre els dos espais. De fet, quan el castell de la Tossa de Montbui deixa de ser una fortalesa de frontera al segle XII, tota la població i els senyors Montbui baixen al pla. Allà comença el que avui és el nucli antic de Santa Margarida. Els senyors fan aixecar una casa fortificada amb la que poder mantenir el seu control feudal sobre la zona. Les restes d’aquella primitiva edificació es poden observar a l’actual soterrani. Al segle XV la casa creix i es comença a convertir en un palau, un procés que continuarà al segle següent i que és visible pel fet que l’interior de la casa conserva algunes finestres i balcons.
González relata el paper històric dels Montbui. Pere el Cerimoniós va confiar a Joan de Montbui la governança de l’illa de Sardenya i, més tard, l’alcaldia de Fraga. Allà acaba pactant un matrimoni amb la família dels Lanuza. L’enllaç obrirà l’època daurada de la casa i la seva transformació en palau a partir del segle XV. Les estances del palau, finalitzat al segle XVII, “eren una demostració de capacitat econòmica” per aquells que el visitaven, recorda González.
El relleu de Casanova el 1714
Els relleus a la nissaga es van succeïr amb el pas dels segles. Joan de Lanuza i d’Oms és un dels comtes de Plasencia que ha tingut un paper més rellevant a la història del país, al segle XVIII. Va ser Protector del Braç Militar de Catalunya i, tot i que ja tenia prop de 80 anys, va rellevar el Conseller en Cap Rafael Casanova quan va ser ferit a la batalla de l’11 de setembre de 1714. Poc després fou condemnat i desterrat com molts altres nobles.
L’extinció de la línia principal dels Lanuza deixa els títols i drets en mans de Genis Francesc Rabassa-Perellós i de Lanuza, marquès de Dos Aguas i comte de Plasencia.
Durant segles, la influència política i social ha anat acompanyada de l’elaboració de vins, una activitat a la que es consagrava la part inferior de la casa.
