Carla Serrat, vigatana, de nom artístic Carla, simplement, amb els seus sintetitzadors i acompanyada pel seu germà Toni Serrat a la bateria, van venir a desplegar el seu món intern de sentiments i emocions a les Músiques de Butxaca. Venien a ensenyar-nos com sona el seu primer disc “Night Thoughts”, o sia, “pensaments nocturns”.

Sincerament jo no sé gaire anglès (que es converteix en zero si parlem de seguir la lletra de qualsevol cançó), per tant, donat que Carla sempre canta en anglès, fa que acabi suposant més que sabent (ja m’agradaria entendre-ho bé). Llavors, si lligo les atmosferes riques, suaus, sinuoses, elegants per una banda, amb el títol del disc, els pensaments nocturns, per l’altra, em surt això: música necessàriament nocturna, blava, tranquil·la, amb tocs una mica Chill Out, amb la sofisticació sedosa de tot allò que tots plegats rumiem quan ens envolta silenci i res no sembla angoixar-nos. I divaguem i divaguem i tot, el temps, els sorolls, el vol dels ocells, sembla aturar-se, en mig de l’aire quiet . Com si no hi hagués res més enllà del que pensem…

Bé potser ara sóc jo el que divago en veu alta (demano disculpes), però és el que em va sonar el divendres i el que em sona ara que, mentre escric això, vaig escoltant el concert que Carla van fer a “Los conciertos de Radio 3” i que trobareu amb facilitat al YouTube. Val la pena.

Com deia musica (atmosfera) elegant, rica en matisos, calmada, blavosa necessàriament, i cançons molt curtes, molt fàcils d’entomar. En definitiva un concert molt agradable. Una nit molt agradable.

I la Carla té un avantatge. De fet moltes de les veus joves que apareixen en la nostra escena musical tenen el mateix avantatge: precisament que són joves i que el camí que se’ls obre al davant és esperançador, engrescador. Veus riques però encarà tendres, que aniran agafant força, cos, matisos, experiència, pell gruixuda…

 Pep Tort