L’any 1909, l’empresari Amador Romaní va descobrir un jaciment a Capellades que començaria a excavar amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans. Les successives excavacions, regulars des del 1983, han anat fent descobrir un excepcional testimoni de la vida en el període comprès entre 40.000 i 79.000 anys enrere. La zona va acabar sent anomenada Abric Romaní en honor al seu descobridor.

Els descobriments van donar ales al municipi per imaginar un conjunt d’actuacions i equipaments que donessin valor a aquest patrimoni arqueològic. Així és com naixia el projecte del parc prehistòric NEAN de Capellades, que va camí de tenir un llarg periple abans no vegi la llum.

L’eix central, tancat

L’any 1999 s’estrenava el primer edifici d’acollida –proper al jaciment– i la il·luminació nocturna de la cinglera del Capelló. Poc després es construiria la passera que recorre poc més d’un quilòmetre d’aquest paratge, on es calcula que hi ha una vintena de jaciments arqueològics. Prop de disset anys després, la passera que havia de constituir l’eix central del recorregut continua tancada al públic, tot i ser perfectament accessible. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Capellades, Àngel Soteras, justifica que per obrir-la “en primer lloc ha de tenir un sentit”, i que la museïtzació i el manteniment “han de ser viables econòmicament o han de ser deficitaris amb un dèficit controlable”. El regidor reconeix que “entre una cosa i l’altra, sobretot per la viabilitat, això ha anat passant de govern rere govern”.

Un nou full de ruta

Soteras explica que ja havien previst per aquest 2016 una partida d’uns 300.000 euros en els pressupostos municipals “per a les actuacions mínimes i imprescindibles per obrir amb garanties” la passera del Capelló, que era “el més abastable” per l’Ajuntament.

Però des del consistori han optat per aparcar aquesta actuació immediata “per no anar fent despeses aïllades que no tinguessin un full de ruta clar”, i és aquesta reflexió la que s’està elaborant a través d’un pla director que executa la Diputació de Barcelona, que integra un grup de treball on també hi ha la Generalitat. Segons Soteras, el pla servirà “per veure si les actuacions que s’hi han fet els darrers 25 anys tenen coherència entre elles”, i vol analitzar la viabilitat econòmica i turística del parc en la seva configuració actual, formada per la passera i els dos edificis d’acollida per a visitants, l’actual i el que es troba tancat. A més d’integrar a l’oferta un altre dels actius turístics de la vila, el Museu Molí Paperer, la intenció és obtenir un projecte coherent “i anar invertint-hi en funció de l’ordre de prioritats que marqui aquest full de ruta”.

El que havia de ser el centre d’acollida per als visitants, botiga i cafeteria del recinte es va completar l’any 2012, i des de llavors, continua tancat. L’equipament va suposar una inversió de mig milió d’euros, i els seus usos previstos també es revisaran en el pla director que està redactant la Diputació.

De tot el conjunt, l’únic equipament que funciona és una edificació que es fa servir com a centre d’acollida per als visitants de l’Abric Romaní. A més de les excavacions que s’hi desenvolupen cada estiu, es pot visitar els caps de setmana i en hores concertades.

Sense museu a la vista

El director de les excavacions a l’Abric Romaní, Eudald Carbonell, avançava el mes d’agost passat en aquest mitjà que estava treballant amb Ferran Adrià en una proposta museística basada en l’alimentació, per tal de diferenciar el museu capelladí. Tot i això, des d’elBulli Foundation es limiten a confirmar que estan treballant en un projecte divulgatiu de l’alimentació dels neandertals que es publicarà en format de llibre a finals del 2018.

Des de l’any 2000 s’han anat anunciant diversos projectes del museu de manera recurrent. El darrer dels quals anunciava la seva obertura amb vista a l’any 2019. L’elevat cost, d’entre quatre i cinc milions d’euros, allunya del tot el museu del curt i mitjà termini.

L’únic que hi ha del museu és la seva connexió amb el jaciment de l’Abric Romaní. L’any 2010 es van invertir 300.000 per fer un túnel que comunica les excavacions amb el que encara avui és el subsòl del solar on està previst que s’edifiqui l’equipament.

El regidor Àngel Soteras deixa clar que “no hi hem renunciat mai”, però apunta que “no pots condicionar part de l’avenç al fet que tot s’acaba en un termini, perquè acabes no avançant”.

Soteras manté que“tothom hi creu”, però reconeix que “no hi ha calendari ni tampoc previsió”. Al contrari, des de Capellades defensen un projecte d’itinerari “amb una oferta cultural clara i controlable” que permeti la seva successiva escalabilitat. “Si veiem quin creixement real té podrem dimensionar l’altre equipament”, diu el regidor.

Les descobertes fetes a l’indret han posat de manifest aspectes com ara la vida i l’organització domèstica dels neandertals, els seus hàbits o la seva alimentació.

L’alimentació dels neandertals, amb Ferran Adrià

El cuiner Ferran Adrià fa uns tres anys que treballa en un projecte de recerca sobre la història de la cuina, una ambiciosa iniciativa que vol resseguir des del paleolític fins a l’actualitat. L’objectiu és fer un recull sobre l’evolució de les tècniques culinàries, els ingredients, les celebracions i els estris que s’han anat utilitzant al llarg de la història.

El reconegut xef va visitar l’Abric Romaní de Capellades el mes de juny passat per conèixer de prop el projecte que lidera l’arqueòleg Eudald Carbonell i per veure en el mateix jaciment quines estructures feien servir els neandertals i com cuinaven. Segons Ferran Adrià, es tracta d’un jaciment que és “únic al món”. Carbonell destacava que ell i el xef tenen una “connexió” de tipus personal i científica molt important i que aquest era “l’inici d’una gran col·laboració”.

Des de la fundació del xef han confirmat que tenen la intenció d’elaborar un llibre específic sobre la cuina en l’època neandertal que es basaria en les troballes fetes al jaciment de l’Abric Romaní.