El passat dissabte 20 de març va morir als 89 anys el capelladí Anton Font i Bernadet. Apassionat pel món del mim, Anton Font es va dedicar al teatre i la pedagogia on va tenir una gran transcendència. Va ser uns dels fundadors del reconegut grup teatral: Els Joglars i va fundar la primera escola d’estudis escènics del país: El Timbal, on va poder congeniar els seus dots d’artista, professor i lluitador per Catalunya.

De formació autodidacta, va ser pioner en l’ensenyament de l’Expressió Corporal al món educatiu. Polifacètic i gran emprenedor del món de l’ensenyament i del teatre, dissenyador i promotor de joguines didàctiques Didó. El 1976 va ser reconegut per la Federació Francesa de Dansa i Expressió Corporal a Europa (Fedacer) com l’únic representant del mim teatral a l’Estat espanyol. Format de bracet de l’artista de fama internacional Marcel Marceau, però també al costat de l’actor i pedagog renovador Étienne Decroux –gairebé un activista del moviment i de l’expressió individual–, Font va batejar el seu projecte d’escola a Barcelona en honor a un dels instruments més comuns dels joglars medievals: El Timbal. Per l’escola han passat alumnes tan cèlebres com Toni Mira, Sergi López, Toni Albà, membres dels Comediants, Tricicle, Vol Ras…

Anton Font neix a Capellades el 1932. Malgrat les dificultats de la postguerra aconsegueix formar-se com a delineant. Als 16 anys s’aboca a una inquietud artística de la mà de Mossèn Jarque a l’entorn de l’Esbart Abat Muntadas. Ell hi dansa, i n’és director. Aquest esbart capelladí volta per tot Catalunya i el sud de França.
A partir del 1962, s’instal·la a Barcelona i comença a moure’s pels cercles pedagògics més avançats del moment; entra en contacte amb mestres il·lusionats amb l’Escola Activa i comença a donar classes d’Expressió Corporal a l’Escola Laietània . Poc després aquest impuls pedagògic el porta a integrar-se a l’escola Talitha, més tard. Immers en la Renovació Pedagògica comença a fer cursos d’Expressió Corporal a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat de 1967 a 1971, i arreu de Catalunya. Complementàriament és impulsor dels primers discos de vinil de Danses d’arreu del món per a les escoles.

El 1962, també, assisteix a un stage del famós mim Marcel Marceau al sud de França, que li confirma el tipus de teatre de gest que ell estava ideant. D’aquest contacte en resulta el personatge de mim MEC, que projectarà en la nova companyia de teatre, Els Joglars que crearà amb Albert Boadella i Carlota Soldevila. S’hi mantindrà fins l’any 1967. L’any 1964 crea i promociona la marca DIDÓ de joguines de fusta de contingut didàctic. Un tipus de joguina que era nova i que entroncava amb la idea de la renovació pedagògica. N’és dissenyador i divulgador. Posteriorment, crea una altra empresa de joguines didàctiques: Cavall de Troia.

El 1969 funda i dirigeix l’Escola El Timbal a Sarrià. El 1980 crea i dirigeix altres grups de teatre: Facècia, Gacs i Teatre del Rebombori, aquest últim va esdevenir professional. El 1980, actua al Festival Internacional de Mim de Zurich on participaven les millors mims del continent. D’aquí que el 1981 i fins el 1985 organitza i promou el Festival Internacional de Mim de Barcelona, portant artistes d’arreu del món.

El 1999 crea ACET (Associació Catalana d’Escoles de Teatre) que aplega les escoles privades de teatre amb més tradició i anys de treball a Catalunya, de la que en va ser President els primers anys.

El 2010, de nou a Capellades, esmerça tota la seva capacitat per aixecar novament el teatre La Lliga i n’és és president fins el 2014. El municipi el va nomenar fill predilecte l’any passat.