El passat diumenge dia 11 de novembre un grup de voluntaris va restaurar la barraca de pedra seca de Cal Lladó, situada prop de Dusfort, en el marc del programa pilot de recuperació del patrimoni cultural de Calonge de Segarra.
Va ser un èxit de participació i de resultats gràcies als deu voluntaris arribats de diferents pobles de l’Alta Segarra i que es van trobar a les vuit del matí a la plaça de l’Església de Dusfort per desplaçar-se, tot seguit, cap a la barraca situada en el bell mig de l’antiga i avui abandonada vinya de Cal Lladó.
Actualment la barraca es trobava en un evident i perillós risc d’enrunament i per tant de pèrdua total d’aquest element patrimonial i històric del municipi de Calonge de Segarra.
Estructuralment la barraca presentava una greu deficiència, havia perdut la terra que originalment cobria la falsa volta de llosses i pedra seca, fet que havia propiciar la pèrdua d’algues pedres i llosses i la filtració de l’aigua de puja generant diferents forats en la coberta. Algunes parts de la cornisa de llosetes, que impedien que l’aigua de pluja baixés per les parets, també s’havien perdut incrementant el risc d’enderroc de diferents parts.
L’abandonament de la barraca havia propiciat també el creixement de garrics i una important vegetació a tocar de la construcció que, en part, n’amagava la seva estructura real i impedia l’accés a la porta.
Arquitectònicament, els treballs van consistir en avaluar els danys a la coberta i actuar en el seu sanejament, reconstrucció i reposició de les lloses que s’havien desprès, seguint l’antiga tècnica de construcció en pedra seca, reposant també les llosses que faltaven en la cornisa. Un cop realitzades aquestes reparacions i reconstruccions estructurals es va procedir a cobrir tota la volta amb una gruixuda capa de terra que havia de permetre cohesionar les llosses i les pedres de la coberta, impermeabilitzar-la i afavorir l’arrelament dels lliris que posteriorment s’hi van plantar, tal com tradicionalment es feia per evitar la pèrdua de la terra de les voltes de les barraques.
Mentrestant, un segon grup de voluntaris treballava intensament en l’eliminació dels garrics que havien crescut a l’entrada impedint-ne l’accés. També és va sanejar i podar una servera que segurament el pagès hi havia plantat i que encara viu a tocar de l’entrada de la barraca, un espai arrecerat del vent del nord per un mur de pedra seca que també és va condicionar i consolidar amb l’aportació i col·locació de diverses pedres i lloses. També es va procedir a netejar l’interior de la barraca i tot el seu perímetre, fins i tot, podant alguns roures propers.
L’Ajuntament agraeix la participació del grup de voluntaris que van participar en aquesta matinal dedicada al petit patrimoni de casa nostra que, moltes vegades, passa desapercebut.
