Pocs edificis d’Igualada tenen visible el nom amb el que se’ls coneix. Un dels pocs casos és A Cal Senyor Magí, un edifici de 1919 que es troba al rovell de l’ou de la ciutat, amb façanes al carrer del Born i al carrer Nou.
El nom de l’edifici fa referència a Magí Castelltort i Llambés, un comerciant de la ciutat que ja tenia anys enrere una fàbrica de xocolata i neules al passatge entre les places de l’Ajuntament i Sant Miquel, que ja era coneguda com A Cal Senyor Magí. El negoci es va iniciar en aquest indret l’any 1813 i el 1923 es traslladava al flamant edifici.
A diferència d’altres famílies benestants de l’època, que recorrien a arquitectes de fora per bastir les seves noves cases, Castelltort va confiar la seva nova casa, amb botiga inclosa, a l’igualadí Ignasi Colomer i Oms.
Colomer va desenvolupar bona part de la seva obra a Igualada, com l’adoberia Joan Balcells, Cal Poncell o el baptisteri de la Basílica de Santa Maria d’Igualada. A Barcelona va edificar la Casa Pere Folguera, a la travessera de Gràcia.
És un edifici de tres plantes construït amb carreus de pedra, on destaca la decoració de la façana feta a base dels propis elements estructurals de l’edifici, com són les dues portes d’entrada a la planta baixa, sustentades sobre dos pilars amb capitells decorats amb motius heràldics i florals, i les finestres, així com la sanefa que cobreix la part més alta de l’edifici. Les línies i les formes geomètriques omplen la seva genuïna façana, atorgant una estètica amb trets racionalistes en aquesta obra de l’arquitecte modernista.
Carles Maria Balsells és nét de Castelltort, i recorda com “els estius me’ls passava allà a la botiga, escombrant o ajudant”. Una botiga de comestibles “que a més servia a moltes de les botigues petites que hi havia per Igualada” recorda Balsells. En Magí Castelltort també oferia casa seva a tots els hortolans de la comarca que anaven al mercat ambulant que es feia ben a prop, a la Plaça de l’Ajuntament. Com explica Balsells, “per no carretejar-ho tot, l’avi els deixava guardar al magatzem cistells i coves”.
A Cal Senyor Magí va ser durant dècades una de les botigues de referència de la ciutat, que es va transformar en supermercat el 1977 i va acabar tancant a la dècada dels 80. Actualment, l’antiga botiga és la seu de la delegació anoienca de la Cambra de Comerç de Barcelona.
A Cal Senyor Magí guarda un testimoni de la Guerra Civil, amb reixes retorçades per l’impacte de metralla a la façana del carrer Nou. Balsells explica que la seva àvia “no va voler arreglar-ho perquè quedés visible el testimoni de la barbàrie de la guerra”. Precisament a la casa del costat hi ha “un celler fosc, on els veïns passaven hores i hores quan sonaven les sirenes”, relata Balsells a partir dels records familiars.
Una família, la de Cal Senyor Magí, que va ser una de les més rellevants a la Igualada del segle passat, amb alguns destacats ciutadans entre els dotze fills del matrimoni, que els va educar en un ambient on la música i la literatura sempre tenien un espai. Entre els fills d’A Cal Senyor Magí hi ha el Pare Ramon Castelltort, poeta escolapi; Magí Castelltort, el fill gran, que va ser actor i director de l’elenc artístic Montserrat o Ignasi Castelltort, cronista oficial de la ciutat, fotògraf i corresponsal a Igualada de la premsa barcelonina.
I de periodisme en sap, també, l’edifici. A la petita botiga posterior, del carrer Nou, va néixer als anys 30 el Diari d’Igualada. Carles Maria Balsells recorda com el que en va ser el director, Antoni Jorba, li va dir que A Cal Senyor Magí també “feia olor a tinta”. Balsells, que després va desenvolupar una intensa col·laboració amb els mitjans de comunicació recorda com també això va començar a la històrica botiga: “allà m’empassava els diaris”.
Òscar López / Fotos històriques: Arxiu familiar
