El ball de Cavallets lluirà aquesta Festa Major d’Igualada amb els cavallets restaurats de la mà del Taller Avall de Reus. Els cavallets daten de 1990, quan van ser construïts amb cartró per Jaume Garay i Treviño després d’un exhaustiu procés de recerca i investigació per part de Bitrac Dansa sobre les danses que s’havien ballat a Igualada. Les fonts van ser fotografies antigues de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, una partitura antiga d’Il·luminat Saperas i entrevistes a igualadins que recordaven el ball.
L’origen del ball es troba en les lluites que simulaven els cavallers cristians contra els invasors turcs en la genuïna dansa igualadina de la Patera. Va acabar esdevenint un ball que obria el seguici de la processó davant de la comitiva, en forma de cavalcada, que feia evolucions al so de la música. Segons Gabriel Castellà, «(…) Els cavallets no van desaparèixer: obrien pas al seguici de la processó, davant de la comitiva, sense altre paper que el d’humil cavalcada; amb tot, feien algunes evolucions al so d’una tonada especial, que en els seus darrers temps ja havia perdut tot el caràcter de ball.»
L’únic document gràfic que es conserva dels cavallets se’ls veu precedint una desfilada en les festes del centenari del Gremi de Carreters d’Igualada l’any 1922. En aquesta fotografia només hi figuren cinc cavallets, però a l’hora de recuperar el ball i donar simetria a la coreografia Bitrac Dansa afegeix un cavallet per tenir una formació de sis. Referent a la música, i davant la impossibilitat de trobar la partitura original, el grup decideix fer servir la música dels Tres Tombs d’Igualada.
En la recerca sobre les danses d’Igualada es va recollir el testimoni de diversos igualadins com el senyor Mateu de Cal Vidrier, que recordava que quan era petit sempre es posava a primera fila per veure els cavallets i que el que més li agradava era quan botaven i bramaven com autèntics cavalls. Aquest detall s’ha mantingut a la part final de la coreografia.
L’any 1990, després d’un rigorós procés de recerca de fonts orals, escrites, gràfiques i musicals i un procés de recreació, es van recuperar sis danses tradicionals igualadines que havien caigut en l’oblit: Bitrac (el nom del ball de bastons a Igualada), Cavallets, Cercolets, Moixiganga, Nans i Diables.
Precisament, el darrer Premi d’Honor Ciutat d’Igualada va ser atorgat als fundadors de Bitrac Dansa: Misericòrdia Pàmies i Gombau i Ignasi Vilanova i Calzada, per la seva trajectòria com a impulsors de la dansa tradicional catalana i la recuperació, el foment i la creació dels balls d’Igualada.
