El Consorci Sociosanitari d’Igualada (CSSI) ha iniciat un projecte d’intercanvi d’experiències viscudes per les persones grans ateses als seus centres, mitjançant tallers de cuina.
Els avis i àvies expliquen en tallers de memòria els seus records de reunions familiars i entre amics al voltant dels àpats i la seva experiència personal viscuda a través dels sabors i les emocions. Es fa un treball conjunt entre els professionals del CSSI i els avis, documentant la riquesa gastronòmica de les receptes per posteriorment cuinar-les en tallers de cuina en el mateix centre. Aquesta activitat provoca un estímul de la memòria i connecta amb els records viscuts a través dels sentits de la vista, l’olfacte, i el gust, ja que la cuina amb la família i els amics, en entorns socials, està estretament lligada amb la memòria i la identitat personal.
El projecte suposa un al·licient i estímul pels avis i àvies i també crea un enllaç entre generacions, ja que hi participen familiars i voluntaris, posant en alça la història i els valors de les persones grans com la convivència, i les relacions socials i afectives. La fotògrafa Marina Méndez participa com a voluntària fent fotos els dies que es fan els tallers de cuina.
Les aportacions dels avis i àvies mitjançant les activitats, vivències i records, permeten preparar documentació sobre les receptes, arrels, costums, i cultura mitjançant els records associats a les experiències dels nostres avis.
El projecte preveu preparar un llibre de receptes, la “Cuina dels Records”, del que se n’imprimiran còpies pels participants i per les persones interessades. El llibre vol fer un reconeixement i agraïment als nostre avis i àvies, persones que amb estima i paciència ens entreguen un tros d’història personal i familiar al voltant d’una recepta de cuina compartida amb gran goig en els fogons de les seves llars. Amb aquest llibre es pretén agrair-los la dedicació, tradició, i bon gust.
Els beneficiaris del projecte són unes 200 persones de 4 centres del CSSI: Residència i centre de dia Pare Vilaseca, Centre de dia Montserrat, Hospital de dia Sant Jordi i Centre de dia Mar i Cel de Piera. Es tracta de persones grans institucionalitzades, en fase inicial o mitja de la malaltia d’Alzheimer, i que es veuen beneficiades per l’estimulació cognitiva, despertant i millorant la seva memòria a través dels sentits en els tallers de memòria i de cuina, aportant la seva experiència viscuda, sentint-se part important d’aquest treball conjunt, tant enriquidor des del punt de vista emocional i afectiu.
Un exemple és l’Antonia Hernández, atesa a l’Hospital de dia Sant Jordi, i la seva recepta d’arròs amb llet. Aquesta recepta es va proposar perquè en les sessions de reminiscència que es fan periòdicament, l’Antònia sovint recordava el boníssim arròs amb llet que feia la seva mare. Quan se li preguntava si encara el feia ens explicava que com que al seu marit i al seu fill no els agradava, ella va deixar de fer-lo i, per tant, de menjar-ne. Al final ha estat precisament la col·laboració del seu fill, que ha fet l’esforç de recollir i lligar els records de la Antònia en una recepta, el que ha permès de dur a terme el taller. Tots dos, marit i fill, van adaptar la seva agenda per acompanyar l’Antònia en la elaboració de l’arròs amb llet. Un altre exemple és l’arròs amb seitons preparat al Centre de Dia Montserrat per la Brígida i altres persones del centre.
Els objectius del projecte són diversos: Estimular la memòria del avis i àvies dels centres mitjançant els tallers de memòria a càrrec dels tècnics del CSSI. Portar a terme la recepta en els tallers de cuina, íntegrament per l’avi o àvia, connectant l’experiència mitjançant els sentits amb els records, amb la intenció d’estimular la memòria. Fomentar la capacitat de coordinació, interactuació, i sociabilitat dels avis amb els voluntaris, familiars i tècnics. Integrar les receptes reflectint les diferents cultures i riqueses culinàries. Deixar imprès un treball testimoni de l’art tradicional i familiar culinari relacionat amb la identitat pròpia de cada avi, amb el propòsit de preservació per les pròximes generacions d’uns records, emocions, tradicions i saber fer culinari, ja que per avançar cap al futur és necessari mirar i entendre el passat.
