Aquest dimecres, el gerent d’Àuria, Albert Piñol, ha comparegut al Parlament de Catalunya per exposar la situació crítica que viuen actualment els Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social, com és el cas d’Àuria. La compareixença s’ha realitzat a les portes del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, i ha estat una oportunitat per situar al centre del debat polític el dret al treball, la dignitat i la inclusió laboral de les persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat. La sessió s’ha celebrat en el marc de la Comissió de Drets Socials i Inclusió, impulsada pel grup parlamentari Comuns, a petició de la diputada Núria Lozano.
En la seva intervenció, Piñol ha fet valdre els més de cinquanta anys de trajectòria d’Àuria, un conjunt d’entitats pioneres a Catalunya que ha sabut transformar l’assistencialisme en un model productiu d’economia social inclusiva. Amb més de 800 llocs de treball i més de 1.800 persones de base social, Àuria és avui un dels principals referents socials del país, amb una diversificació de serveis que inclou producció industrial i cosmètica, manteniment d’infraestructures, serveis per a administracions i empreses, serveis assistencials i suport a la inserció especialitzada.
Piñol ha defensat que la inclusió laboral no és només un dret, sinó una inversió que genera retorn econòmic, autonomia personal i cohesió social. Ha recordat que Àuria va ser capaç de mantenir 450 llocs de treball durant la pandèmia i ha posat com a exemple l’impacte del seu model de treball protegit: per cada euro invertit, es generen entre 3,66 i 4,49 euros de retorn social. Malgrat això, ha alertat que aquest model es troba avui en risc estructural per tres motius principals: l’increment del salari mínim interprofessional (SMI) sense mecanisme compensatori, la retallada del 20% en el finançament del personal de suport, i l’impagament total de l’any 2025.
Aquest últim punt, ha denunciat Piñol, ha obligat els CETs a avançar més de 153 milions d’euros amb recursos propis, generant sobrecostos financers de més de 3 milions d’euros en interessos. “No som bancs, som entitats socials. Cada euro que no arriba és un euro que no podem invertir en les persones”, ha afirmat.
Durant la seva exposició, Piñol ha reivindicat que “el dret al treball continua sense estar garantit plenament per a les persones amb discapacitat”. Ha denunciat la paradoxa que suposa haver rebut el Primer Premi Europeu d’Innovació en Integració Social, i alhora veure’s afectats per retallades i impagaments. “És una profunda contradicció que se’ns premiï per una tasca que, amb aquestes condicions, no es podrà sostenir”, ha sentenciat.
També ha subratllat la importància dels suports personalitzats i de garantir una formació professional accessible i adaptada a les necessitats de les persones amb discapacitat. “Sense suports, sense formació contínua, sense coordinació entre polítiques socials, educatives i de salut, no hi ha inserció real”, ha reblat.
Albert Piñol ha presentat un conjunt de propostes clares i concretes davant el Parlament per la reversió immediata de les retallades, el pagament dels imports pendents, l’actualització del finançament vinculat al SMI, la protecció dels pressupostos destinats als CETs, els incentius reals a la contractació responsable, el recolzament al treball amb suport i la simplificació administrativa.
També ha reclamat la implementació efectiva del Pla Estratègic de l’Economia Social amb una dotació suficient i mecanismes de seguiment. Finalment, ha tancat la seva intervenció amb una crida col·lectiva: “Som aquí per les persones. Per garantir que el dret al treball, per a les persones amb discapacitat, deixi de ser una promesa i esdevingui una realitat. La inclusió no es retalla, es defensa i es construeix col·lectivament.”
