En l’acte de suport de Barcelona en Comú a Decidim Igualada Jaume Asens va assegurar que “és el moment de recuperar les institucions per a què no estiguin al servei dels lobbys”. “Volem un canvi i estem preparats” va afegir per anunciar que “a partir del 25 de maig pot començar la revolució democràtica”, amb l’entrada als ajuntaments de moviments de confluència popular i d’esquerres com Decidim a l’Ajuntament d’Igualada. “Estem dient que anem per ells, a ser presents a tots els municipis, per una Igualada i una Barcelona per la seva gent”, va declarar.

L’acte es va celebrar dissabte a la tarda, a la plaça de l’Ajuntament. Jaume Asens és advocat i activista social, número 4 de la candidatura de Barcelona en Comú, membre del C.C Estatal de Podemos, membre del Procés Constituent i advocat en l’acusació contra els casos de corrupció de Fèlix Millet, Bárcenas i el Clan Pujol.

Compromís contra el feixisme

Asens va explicar l’agermanament de Barcelona en Comú amb Decidim Igualada, així com la seva presència a la ciutat, “en primer lloc pel nostre compromís contra el feixisme”. Asens va mostrar un enèrgic rebuig contra la presència d’un regidor de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament, el que va considerar “una ofensa per Igualada i per tots els catalans”.

En segon lloc, va continuar el portaveu de BComú, “perquè compartim els mateix diagnòstic de temps excepcionals, dramàtics, foscos, però també d’esperança, per iniciatives arriscades i espais de confluència, com els que es produeixen quan ens trobem per aturar un desallotjament”. “Confluència», va dir, que també hem de portar als ajuntaments”.

En tercer lloc, Asens va confirmar compartir els mateixos valors i “el compromís contra la corrupció i per les noves formes polítiques”. En aquest sentit, va aclarir que “no es tracta d’un mer recanvi, un mer retoc, aspirem a un canvi de les regles del joc, a eradicar les formes velles de fer política, a canviar les portes giratòries que comuniquen polítics amb empresaris de la construcció, a acabar amb els salaris indecents, amb les dietes injustificades, amb els castes”. Contra això va propugnar la “llum i taquígraf, limitació de mandats i de sous”, a més de “mandats revocatoris”, per a què la ciutadania pugui fer fora aquells polítics dels què no estiguin contents.

Destaca la «diversitat» de Decidim

En quart lloc, l’advocat activista va destacar “la diversitat de grups i persones que conformen Decidim Igualada i que han convergit malgrat les seves diferències, amb una candidatura molt plural, per una lluita social contra els que comparteixen consells d’administració i vacances, que tenen comptes a Suïssa, la seva vertadera Pàtria, mentre retallen els nostres drets” per a mantenir el seu estatus.

Asens va clamar que “tenim dret a decidir”, que “ells tenen els bancs i els grans mitjans de comunicació, però nosaltres tenim la força de la gent i la il·lusió”. El portaveu de BComú va afirmar ser el “llegat d’un lluita sorda i constant que ve de lluny, de més enllà del 15 M, d’aquella gent que ha aixecat les ciutats, d’aquells que cridaven llibertat, amnistia i estatut d’autonomia en temps del franquisme, que van cridar per a defensar les escoles bressol, per aconseguir les jornades de 8 hores i perquè avui puguem anar a l’hospital quan estem malalts”. “Tenim el mateix ADN”, va manifestar.

Asens va amonestar que “ens han declarat la guerra, és una guerra sense bales, de l’oligarquia que ha segrestat les institucions públiques, d’una minoria que ha provocat l’empobriment de la majoria. Hem perdut la paciència, volem un canvi i estem preparats. Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer. Cal Crear dispositius on els protagonistes siguem la gent, on superem les formes polítiques actuals».

A l’acte també van participar Dario Castañé i Montserrat Roca, cap i número 2 de la candidatura de Decidim Igualada respectivament. Ambdós representants van defensar «una forma diferent de fer política, amb transparència i pel bé comú, a on primer siguin les persones, i amb propostes com la creació d’un fons per a compensar les necessitats més bàsiques, la penalització dels bancs que tenen pisos buits, la recuperació de l’oficina de l’habitatge, fer que les empreses d’aigua i energia garanteixin mínims de subministrament per a aquelles famílies sense ingressos, nous plans d’ocupació, suports a les empreses d’economia social i cooperatives, incentivar l’extensió de serveis a les persones com les escoles bressol o l’atenció a la dependència, una tarifació social que permeti pagaments de quotes de serveis municipals en funció dels ingressos familiars, realitzar els plans urbanístics amb la participació de tots els sectors i agents implicats, suports al comerç de proximitat o polítiques de desenvolupament per a una ciutat més sostenible i mediambientalment més respectuosa».