L’Ajuntament d’Argençola -amb el suport econòmic de la Generalitat- ha impulsat la redacció d’un pla forestal d’àmbit municipal que té per objectiu aprofitar els recursos que proporcionen els 30 quilòmetres quadrats de massa forestal amb què compta el terme municipal. L’alcalde, Toni Lloret, ha explicat que es tracta d’un projecte inèdit a Catalunya, ja que, fins ara, els plans forestals s’han redactat per finques concretes o per zones geogràfiques determinades però no per tot un terme municipal. Amb aquest pla, el consistori aposta per aprofitar el bosc «com un espai de valor» per treure-hi rendiment des del punt de vista de l’aprofitament forestal, el turístic i el natural.

Fa uns anys que el petit municipi anoienc d’Argençola, d’uns 250 habitants, treballa per treure rendiment als seus 30 quilòmetres quadrats de massa forestal. L’any 2009 va néixer l’Associació de Propietaris Forestals del municipi i en aquests moments el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya està enllestit la redacció del pla forestal d’Argençola, un document pilot al país. «El pla respon a la necessitat de trobar una alternativa al desenvolupament econòmic a través del nostre actiu principal, que és el bosc», ha refermat el batlle del municipi, Toni Lloret.

Es tracta d’un document pioner, ja que, segons ha explicat Lloret, els plans forestals que s’han desenvolupat fins ara són per a una finca en concret -impulsat per un propietari- o bé d’altres impulsats per l’administració però d’una zona geogràfica determinada. El batlle considera que aquesta eina permet gestionar els boscos públics i privats amb què compta el terme municipal «de forma conjunta», fet que suposa una «optimització de recursos».

Lloret ha destacat que el document pretén promoure activitats econòmiques entorn del bosc que, fins ara, «són difícils de tirar endavant perquè cada propietari amb la seva petita finca no les pot impulsar». Ara, «planifiquem de manera global, fet que ofereix altres possibilitats i alternatives que cada propietari de manera individual és molt difícil que pugui extreure». Entre les activitats, s’hi preveuran la possibilitat de tirar endavant cultius alternatius com el del pi pinyoner, la de plantació de fustes nobles, l’explotació dels bolets o les herbes remeieres, entre d’altres.

A més, a banda de l’explotació dels recursos forestals, el document també para atenció a les activitats turístiques i de natura. Entre aquestes, es promouran les accions d’educació ambiental perquè «la gent aprengui a respectar el bosc amb l’objectiu de prevenir els incendis forestals», ha matisat Lloret. També es preveu impulsar circuits esportius a partir de l’arranjament de camins. Tot i això, l’alcalde ha apuntat que «tots aquests projectes s’estan cuinant però si el bosc està brut, difícilment es podran fer activitats. Per això estem a l’espera del Pla Forestal».

Al poble ja han començat a sorgir iniciatives econòmiques al voltant del bosc però de manera incipient, segons ha subratllat Lloret. Entre aquestes, s’hi troben empreses de treballs forestals, de vivers de plantes ecològiques, un molí de farina ecològica, empreses d’aprofitament de llenya o una empresa que es dedica a l’educació ambiental i el lleure. Per tant, ha dit Lloret, «hi ha diversos embrions d’empreses que estan començant a treballar en aquest sector i, per poder prendre posicions, estan esperant emparar-se sota el paraigües del Pla Forestal».

«Considerem que el bosc no és rendible com abans a efectes del número d’arbres que es tallen, però al bosc s’hi poden fer moltes més coses que no només tallar pins i aquesta és la nostra aposta», ha remarcat Lloret. Els tècnics del Centre Forestal de Catalunya són els encarregats de la redacció del Pla, que està previst que s’enllesteixi aquest mes d’octubre, i recomanen que es posi en marxa durant els propers 15 anys.