El jaciment de l’Abric Romaní a Capellades continua oferint sorpreses. Un equip d’arqueòlegs de l’IPHES-CERCA hi està excavant des del 8 d’agost amb l’objectiu de finalitzar el nivell on va aparèixer un campament de caçadors de cérvols de fa 60.000 anys. «Ja estàvem acabant quan ens ha sortit un nou nivell d’ocupació just a sota i que semblaria més important i amb més restes», detallava a l’ACN una de les codirectores Gema Chacón. Fogars, restes de fauna consumida (sobretot ossos de cérvol) i eines de pedra son algunes de les troballes que estan apareixent a 12 metres de profunditat. Enguany es compleixen 40 anys d’excavacions continuades en aquest jaciment de referència per explicar aquell període de la història.
A l’Abric Romaní hi treballen més d’una vintena de persones, entre investigadors i estudiants, i està previst que la campanya s’allargui fins al 26 d’agost. Després de la recerca continuada durant quatre dècades, ja es treballa a 12 metres de profunditat i s’han estudiat 18 nivells arqueològics. «És com tenir un edifici de 18 plantes, per ara, perquè sabem que en queden més encara», destaca a l’ACN una de les codirectores del jaciment, Gema Chacón.
Enguany havien de finalitzar l’anomenat nivell ‘R’, on ja l’any passat es va poder documentar un campament especialitzat en la caça de cérvols. Per sorpresa dels investigadors, ha aparegut just per sota un nivell que semblaria encara «més important» pel tipus de restes que ja s’hi estan començant a revelar. «Hem trobat sobretot restes de focs que organitzen els espais i les activitats dels neandertals, tenim moltes restes de fauna consumida, nous cranis de cérvol, i eines de pedra», detalla Chacón.
Una de les particularitats del jaciment i que el fa singular és que les troballes hi apareixen sedimentades i «segellades», fins al punt que, quan destapen les restes de fogars, encara poden sentir l’olor a cremat. I en el cas de les eines de fusta, aquestes es poden arribar a «positivar» amb resina a partir de l’espai que han deixat.
Sense restes humanes, de moment
En aquest jaciment, però, no han aparegut restes humanes. Una dada que els investigadors justifiquen pel fet que era un campament de caçadors temporal i no un lloc d’enterraments. «Era un lloc de pas estratègic, on s’hi feien campaments curts, per caçar i fer-hi activitats quotidianes com ara processar les restes de carn amb els focs, que també els donaven llum, protecció i escalfor», explica la codirectora. Ara bé, sí que podria aparèixer algun dia una dent de llet d’algun dels infants que formaven part del grup. «El que està clar és que aquí el Ratolí Pérez s’ho va emportat tot», diu en broma la investigadora.
Malgrat tot, subratlla la importància d’un jaciment que ja s’ha convertit en una referència per la gran quantitat de fogars (centenars) que s’han documentat i les restes que permeten comprendre millor com vivien els neandertals. El fet que s’hagi estudiat de forma continuada durant 40 anys és també un factor que li aporta un gran valor científic.
Sobre el fet de trobar restes humanes, l’antropòleg i codirector Eudald Carbonell, afirma que l'»esperança no s’ha de perdre mai quan excaves, perquè els nivells canvien encara que siguin molt similars». I afegeix: «No es pot afirmar que no trobarem restes humanes però sí que no n’hem trobat en 40 anys». Tanmateix, Carbonell admet que trobar una resta humana a l’Abric ara és «una qüestió menor», després d’haver treballat durant tants anys al jaciment d’Atapuerca, on han aparegut múltiples peces.
Un aniversari amb regust a comiat
L’any que ve serà l’últim que Eudald Carbonell estarà al capdavant de les excavacions al jaciment. I el 2024, l’últim a Atapuerca. Carbonell, doncs, penjarà el seu barret que tant el caracteritza ben aviat. Mirant enrere, l’arqueòleg està satisfet de la feina que s’ha fet al jaciment en els darrers 40 anys i que ha permès ampliar el coneixement sobre com com vivien els neandertals. Segons ha explicat, l’aprenentatge més destacat que s’enduu és haver pogut ajudar a formar els nous arqueòlegs, historiadors i científics «que volen saber com ens hem fet humans».
«El millor que pot fer una persona que ensenya és fer-se prescindible», ha assenyalat Carbonell sobre la idoneïtat de les tres persones que el rellevaran al capdavant de l’Abric Romaní a partir de 2024. Es tracta de Gema Chacón, Palmira Saladie i Pep Vallverdú.
Sens dubte, l’assignatura pendent del jaciment és la construcció d’un museu on poder explicar qui eren i com vivien els neandertals. «Per comunicar i socialitzar la ciència cal un gran esforç i aquí falta un museu per poder explicar a tothom la vida dels neandertals», assenyala Eudald Carbonell. «Jo em jubilaré i no ho veuré, potser ho aconseguiran els meus deixebles o qui els continuïn», ha dit l’arqueòleg amb sornegueria.
Lourdes Casademont / Laura Busquets – ACN
