‘Ens mantindrem fidels’. Amb aquestes paraules pronunciades per una de les figures cabdals de les Lletres Catalanes, Salvador Espriu, durant tot aquest any se celebraran tot un seguit d’actes per recordar la seva figura coincidint amb el centenari del seu naixement.

D’aquesta manera les paraules d’Espriu ressonaran en adaptacions teatrals, en cançons que composaran grups destacats del panorama musical català, o en recitals poètics originals, com el que s’organitzarà amb totes les Ariadnes i les Laies que ho vulguin, que podran recitar textos de les obres d’Espriu que porten el seu nom.

També s’inaugurarà una escultura pública dedicada a l’autor a Barcelona (obra d’un escultor de renom), i es faran exposicions i simposis internacionals sobre la seva obra amb presència de la Universitat de Cambridge i de la Queen Mary de Londres. Santa Coloma de Farners, població natal d’Espriu, i Arenys de Mar («Sinera», en el món mític de l’autor) tindran un paper molt important en la commemoració, comissariada per l’escriptor Xavier Bru de Sala.

La celebració arrenca aquest dimecres dia 23 de gener amb un espectacle poètic al Palau de la Música Catalana, dirigit per Xavier Albertí, que comptarà amb les veus de Pere Arquillué, Josep Maria Pou, Carme Sansa i Mercè Arànega, entre d’altres.

Descobrim Espriu

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.

La producció literària d’Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d’Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d’estil modernista) , Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb «Sinera», que és el nom d’Arenys llegit al revés. Primera història d’Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l’autor com una «improvisació per a titelles», pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l’actriu Núria Espert.

Les adaptacions musicals de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d’Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.

Un document per a la història

La televisió ens ofereix un document històric i que ens ajuda a recuperar la imatge d’en Salvador Espriu en vida. El servei de ‘TVE a la carta’ ens ofereix la possibilitat de visualitzat i escoltar l’entrevista que el prestigiós periodista Joaquín Soler Serrano va fer al  poeta, dramaturg i novel.lista català, Salvador Espriu, en aquell mític programa ‘A fondo’. El document pertany a l’emissió del programa emès el 19 de desembre de l’any 1976. En aquesta extensa entrevista Espriu explica entre d’altres, la relació amb el seu pare, els anys d’infantesa, i també de les seves obres literàries. Com a detall curiós, Soler Serrano en la presentació del programa, agraeix que Espriu acceptés la invitació del programa per fer l’entrevista, malgrat la resistència reiterada del propi convidat a participar-hi. Pel visionat d’aquest document cal que cliqueu aquest enllaç.