Les AMPA de les cinc escoles públiques d’Igualada adverteixen del risc per a la cohesió social de la segregació escolar o «guetos escolars», una situació de la qual adverteix des de l’any 2008 el Síndic de Greuges de Catalunya. La pròpia Generalitat calcula que hi ha uns 225.000 infants escolaritzats en 422 centres “de màxima complexitat”.
La segregació escolar és quan les escoles tendeixen a escolaritzar més un tipus de famílies o unes altres, en comptes d’escolaritzar infants amb orígens i situacions socioeconòmiques diverses. A nivell teòric, es tendeix a considerar que la concentració d’un únic tipus d’alumnat en una escola no és positiu ni per als propis alumnes ni per al conjunt de la societat. A nivell pràctic, assenyalen les AMPA en un comunicat, s’està veient que la societat catalana, per si sola, tendeix a escolaritzar els fills en centres on ja hi van famílies similars -socioeconòmicament, culturalment…-. És el tan invocat “dret dels pares a escollir escola”. Ara bé, paral·lelament a aquest dret, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estableix que les escoles, tant les públiques com les privades sostingudes amb fons públics via concert educatiu, han de garantir l’equitat del sistema. I que els alumnes “tenen dret a accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats”.
L’escola Gabriel Castellà com a exemple
A Igualada, per tots és sabut que l’escola Gabriel Castellà concentra una gran quantitat de famílies d’origen nouvingut i amb poca capacitat adquisitiva. Sovint es diu que això és així perquè respon a la realitat socioeconòmica del barri de Montserrat. Una percepció que podria no ser del tot precisa, ja que l’escola és igualment propera als barris del Sant Crist, de les Flors, l’inici del Passeig… I no cal oblidar que Igualada conforma un únic districte educatiu.
Per què passa aquest fenomen? Les AMPA dels centres públics de la capital de l’Anoia assenyalen que el motiu és que “hi ha un determinat tipus de famílies que no escullen l’escola per escolaritzar-hi els seus fills. Malgrat que la tasca del professorat és excel·lent, com a la resta de centres públics de la ciutat”. A través d’un comunicat afegeixen que “paral·lelament, també cal tenir en compte que hi ha un determinat tipus de famílies que, sistemàticament, se senten expulsades de moltes altres escoles de la ciutat, i veuen el Gabriel Castellà com un centre on se’ls tracta en igualtat d’oportunitats”. Les AMPA posen com a exemple l’afirmació de més d’una família -“El meu fill era tractat com un ‘moro’ a l’altra escola, i aquí és tractat com un nen”- que consideren que “fa tremolar el conjunt del sistema educatiu català. Si l’escola no fomenta la cohesió, quina societat tindrem en el futur?”.
Les desigualtats entre l’alumnat de la pública i la concertada
Però més enllà del cas del Gabriel Castellà, si s’accepta la premissa que el fet de disposar d’una beca menjador és indicatiu de pobresa, els cinc centres públics d’Igualada representen el 36% de l’oferta educativa i acullen el 61% dels alumnes que tenen assignada una beca (209 d’un total de 339; curs 2016/17). És a dir, les nou escoles concertades restants escolaritzen tan sols 130 infants vulnerables “en unes proporcions força diferenciades entre elles”, suposen les AMPA de les escoles públiques igualadines.
Indagant més en aquesta línia, cada any la Generalitat convoca unes ajudes “per dotar de finançament addicional els centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya en entorns de característiques socioeconòmiques desafavorides”. S’entén que les famílies desafavorides no poden fer front, per se, a les diverses demandes econòmiques que realitzen els centres privats, motiu pel qual la Generalitat els aporta un finançament addicional
perquè l’infant sigui escolaritzat en igualtat de condicions que la resta, afavorint així que el conjunt d’escoles concertades també siguin representatives de l’entorn social. O, dit en d’altres paraules, perquè compleixin la funció de servei públic a la qual hi estan obligades en funció del concert educatiu. Per tenir dret a aquestes ajudes, el percentatge “d’alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desafavorides” ha de ser superior al 10%, segons les bases de la convocatòria.
Tots els indicadors econòmics -des de l’IdesCAT a l’OCDE- indiquen que a Catalunya hi ha un 20%-25% d’infants en risc de pobresa. Si totes les escoles tendissin a reflectir la realitat del seu entorn, seria perfectament lògic que totes tinguessin un 20% d’alumnat en risc d’exclusió.
La sorpresa de les AMPA públiques d’Igualada és «majúscula» quan descobreixen que hi ha tot un seguit de centres a la ciutat als quals la Generalitat els denega l’ajuda perquè el percentatge d’alumnat desafavorit no arriba ni al 10%, tal i com mostren les dades que recullen en una gràfica.
I això, per les AMPA, és un exemple de segregació escolar: “escoles corresponsables de l’escolarització del conjunt de l’alumnat i escoles que no. Escoles diverses i escoles no-diverses. Escoles per a rics i escoles per a pobres. Totes sostingudes amb fons públics”. Les AMPA de les escoles Dolors Martí, Emili Vallès, Gabriel Castellà, Garcia Fossas i Ramon Castelltort adverteixen que aquest “és un debat que la ciutat hauria d’entomar, atès que la segregació en el seu conjunt porta aparellada un risc de fragmentació social evident. Si l’escola no és diversa, com pot educar en la diversitat?” i conclouen que “viure en bombolletes aïllades les unes de les altres no pot ser positiu per a la cohesió social”.
