Alumnes de tercer d’ESO de l’INS Alexandre de Riquer de Calaf han participat durant aquest curs en un intercanvi amb estudiants d’un centre educatiu de Münster, a Alemanya. Els participants han explicat la seva experiència en el següent text:

Aquest curs, els nois i noies de tercer d’ESO de l’INS Alexandre de Riquer de Calaf participem en un intercanvi que fem amb alumnes d’Alemanya. El projecte consisteix en que uns quants alumnes d’un institut de Münster (Alemanya) vinguin a Catalunya a residir una setmana a casa d’algun alumne de Calaf. I després, al cap d’uns dies, nosaltres fem el mateix, però a Alemanya.

Abans que s’iniciés, tots els alumnes que participem en l’intercanvi estàvem una mica espantats perquè ens feia por tot el que pogués passar amb la persona que vingués a residir a casa i com aniria amb algú que acabàvem de
conèixer aquella mateixa setmana. Però d’una altra banda, estàvem molt emocionats davant aquell projecte que ens aportava milers de misteris.

Els alemanys van venir el dia 10 de febrer. Tots ens ho vam agafar amb molta il·lusió ja que, a part de que era una oportunitat per practicar l’anglès, també ho era per conèixer gent d’altres llocs i amb costums diferents a les nostres. Estem convençuts que aquesta setmana ha estat la millor de tot el curs, vam connectar des del primer moment amb tots els alemanys, i cada cop que quedàvem per Calaf i els anàvem coneixent molt més, millor ens ho passàvem tots junts.

Ells es van acostumar ràpidament als horaris d’aquí, i van conèixer moltes tradicions i costums de Catalunya i s’ho van passar d’allò més bé. Cada dia tots anàvem aprenent alguna cosa nova, però el que més vam aprendre és a anar creixent a poc a poc perquè teníem com una doble responsabilitat: la nostra i la d’algú que, durant uns dies, depenia de nosaltres. A part de que havíem de cuidar el company/a que venia a casa nostra, havíem d’organitzar-nos millor en els nostres estudis per poder-ho fer tot i aprofitar al màxim l’estància dels nous companys.

Durant aquesta setmana tots hem viscut un neguit especial, amb milers d’emocions arribant-nos per tots cantons ja que vam viure moltes experiències junts, i desitgem i esperem que, quan aquest intercanvi s’acabi finalment, al
cap d’uns anys, temps enllà, ens puguem tornar a veure, en algun moment, tots una altra vegada.