La Diputació de Barcelona ha fet públiques les dades de la darrera auditoria del servei de l’aigua a Igualada, un estudi jurídic encarregat degut a la manca de contracte del servei amb Aigua de Rigat. En roda de premsa, Jaume Xaus de la plataforma ecologista ha argumentat que “l’auditoria jurídica encarregada per la Diputació de Barcelona, presidida per l’alcalde Marc Castells, confirma la nostra lluita: la municipalització del servei de l’aigua i la seva gestió pública a Igualada no és només possible, sinó també viable”. La plataforma, formada per diferents col·lectius, entitats i sindicats de la comarca, ha recordat que “Igualada es troba en una situació irregular perquè no existeix contracte de concessió del servei d’aigua, motiu pel qual l’estudi jurídic realitzat per la Diputació de Barcelona afirma que en no disposar de contracte que fixi el termini de durada mínim, l’Ajuntament d’Igualada pot rescatar el servei en qualsevol moment sense que l’empresa tingui cap dret a indemnització”. En aquest sentit, el representant d’Aigua és vida Anoia Jaume Xaus ha argumentat que “l’estudi jurídic confirma que l’Ajuntament d’Igualada haurà d’indemnitzar les amortitzacions que es trobin pendents, i en tant que el 31’54% del total de l’empresa d’Aigua de Rigat és del consistori d’Igualada, la xifra d’1’5 milions d’euros podria reduir-se”.
Aigua és vida Anoia també ha volgut assenyalar que “l’estudi jurídic fa un apunt sobre la poca transparència de la gestió privada, fent que la gestió privada sigui poc democràtica, quelcom contrari a la gestió pública on la transparència i la participació ciutadana són un actiu”. En aquest sentit, Jaume Xaus ha argumentat que “l’auditoria jurídica afirma que no existeixen dades objectives que mostrin una diferència rellevant en l’eficiència de la gestió pública i la privada, però en canvi sí que assenyala que els preus del servei de l’aigua de la gestió privada són generalment superiors als de la gestió pública en la mesura en que s’imputen els beneficis”. La plataforma ecologista ha remarcat que “Aigua de Rigat té uns beneficis anuals de mig milió d’euros, dades que mostren que el servei no és deficitari, motiu pel qual no existeixen raons objectives per privatitzar el servei”.
Al març de 2018, la plataforma Aigua és vida va demanar a l’Ajuntament d’Igualada que valorés el total de les seves accions a la companyia Aigua de Rigat per tal d’intentar vendre-les i així començar el procés de regularització del servei. “Un any més tard, l’Ajuntament no ha fet els passos, però l’auditoria jurídica realitzada per la Diputació de Barcelona assenyala que aquest és el camí que ha de prendre el consistori igualadí”, ha argumentat Jaume Xaus d’Aigua és vida Anoia. En aquest sentit, “l’auditoria assenyala que l’empresa Aigua de Rigat hauria d’indemnitzar a l’Ajuntament d’Igualada, per tal d’assolir el 31,54% que aquesta posseeix, i així deixar de formar part de l’empresa, amb l’objectiu de deixar d’intervenir en altres municipis, quelcom que, segons l’estudi jurídic, no té gaire sentit administrativament” expliquen els representants d’Aigua és vida. A banda, Alfonsa Santiesteban ha explicat que l’auditoria també confirma la possibilitat de la subrogació dels treballadors d’Aigua de Rigat ja que assegura que “la subrogació laboral és un dret dels treballadors que es contempla a l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors i al principi constitucional, quedant exclosos el personal directiu, gerents i treballadors el contracte dels quals no el vinculi exclusivament al servei o a l’activitat que es transmet”.
Aigua és vida també ha volgut remarcar la necessitat de municipalitzar el servei d’aigua i fer-ho mitjançant la gestió pública per interès ecològic de la comarca. En aquest sentit, Jaume Fons ha argumentat que “l’estat de l’aqüífer Carme-Capellades es troba des de fa molt de temps en molt mal estat i necessita d’una decisió política inmediata”. Aigua és vida Anoia argumenta que “la connexió a ATLL per part d’Igualada és una necessitat actual per a l’aqüífer Carme-Capellades ja que la capital anoienca és la que més aigua n’extreu i si encara no ha estat possible la connexió és perquè no hi ha un acord entre els diferents consistoris de la comarca”. “El motiu de la manca d’acord entre els ajuntaments de la comarca és polític, entre d’altre raons, que la connexió a ATLL encarirà el rebut de l’aigua i aquest augment no el vol assumir cap govern perquè no és políticament correcte” ha explicat Jaume Fons. És per aquest motiu que des d’Aigua és vida Anoia considera que “la gestió pública del servei d’aigua a Igualada pot contribuir a solventar el problema de l’aqüífer ja que l’eliminació dels beneficis actuals d’Aigua de Rigat al passar de gestió privada a pública potser podria reduir l’augment inevitable del rebut per connectar-se a ATLL”.
