La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona ha absolt tres membres de Plataforma per Catalunya (PxC), entre ells l’exregidor igualadí Robert Hernando, que estaven acusats de presumptes delictes d’homicidi, lesions, danys i atemptat en grau de temptativa contra l’exlíder i fundador del partit, Josep Anglada. La querella criminal la va presentar Anglada l’any 2014 i acusava les tres persones –Juan Carlos Fuentes, Robert Hernando i Ignacio Mulleras- d’organitzar un complot per acabar amb la seva vida. Els jutges no veuen provat que hi hagués «cap pla concret i seriós» per atemptat contra la integritat física i la vida d’Anglada i diuen que «no té cap serietat» el pla sobre el qual l’acusació particular sustenta la seva acusació. L’Audiència declara d’ofici les costes, de manera que no imposa les costes a l’acusació particular per «temeritat i mala fe», tal com demanaven les defenses dels acusats.
El fundador de PxC i exlíder del partit, Josep Anglada, va presentar el 17 de novembre de 2014 una querella criminal contra tres membres del partit als quals acusava d’organitzar un complot per matar-lo. Es tracta de l’aleshores màxim dirigent del partit, Robert Hernando; del regidor de PxC a Vic, Joan Carles Fuentes; i del regidor de PxC a Olot, Ignasi Mulleras. Anglada havia estat expulsat uns mesos abans del partit per discrepàncies internes entre les integrants de la formació.
L’acusació particular –exercida per la defensa d’Anglada- demanava a Fuentes i Hernando una pena de nou anys i mig de presó i una multa de 150 euros pels delictes en grau de temptativa d’homicidi, de danys, de lesions i d’atemptat contra l’autoritat o càrrec públic; mentre que per a Mulleras li demanava una pena de dos anys i tres mesos de presó. De la seva banda, la Fiscalia i les defenses dels acusats van sol·licitar la seva absolució durant el judici oral celebrat el passat 6 de febrer.
En la interlocutòria, els magistrats asseguren que no hi havia «voluntat ferma» dels acusats d’atemptar contra la vida i la integritat física d’Anglada i diuen que «no és inusual» que al voltant de «converses disteses i en situacions informals, entre interlocutors coneguts i amb els quals hi ha una certa confiança, es puguin manifestar desitjos, intencions i, fins i tot, projectes que no tenen cap mena de serietat».
De fet, els magistrats asseguren que «no té cap serietat» el pla sobre el qual se sosté l’acusació d’Anglada. Els jutges no veuen creïble que el complot consistís en què els acusats haurien de provocar que Anglada consumís begudes alcohòliques «de manera voluntària» i que, tot seguit, agafés el seu vehicle i que es topés amb un camió –que estaria conduit per una persona a qui haurien pagat prèviament- «que el fes sortir de la carretera perquè patís un accident». A continuació, segons la versió d’Anglada, «arribarien els Mossos d’Esquadra i li farien un control d’alcoholèmia que donaria positiu, un fet que suposadament aconseguiria un descrèdit en la seva carrera política».
«A part que no hi ha cap prova que efectivament es va concretar el pla amb el suposat conductor del camió, no resulta creïble que una part del pla consistís en alertar els agents, ja que podia haver-hi un alt risc que es personessin abans del moment en què es produís l’accident i el poguessin presenciar», asseguren.
Els magistrats argumenten en la interlocutòria que no han pogut admetre com a prova de càrrec la gravació en què suposadament se sent els acusats ordint el pla. Els jutges asseguren que l’acusació particular no va demanar, ni en l’escrit d’acusació ni durant el judici, la reproducció de la gravació de les converses, ni tampoc es va demanar la lectura de la seva transcripció, a excepció de fragments concrets. Per això, els magistrats argumenten que aquesta prova documental no pot tenir eficàcia de càrrec perquè són «curts fragments d’una conversa de llarga durada».
ACN
