La Biblioteca i l’Ateneu, els grans formiguers
Si bé moltes d’aquestes activitats compten amb l’impuls de l’administració (destacant els esdeveniments de gran format com el Fineart, la Mostra o l’Anòlia), més del 60% de les activitats neixen de la iniciativa de les entitats o dels agents privats. En els darrers anys sovint ha estat el teixit associatiu qui ha sabut superar els buits i mancances existents, amb imaginació i molta voluntat, per tal de completar l’oferta cultural de la ciutat. L’objectiu de la formació és continuar treballant per poder fer propostes en els propers mesos que enriqueixin les polítiques culturals de la ciutat.
Pel que fa als espais que acullen aquestes activitats, d’entre els equipaments públics en destaca la Biblioteca (amb una programació estable pròpia) seguida del Teatre Municipal de l’Ateneu (amb un ús mixt entre les administracions i les entitats). Quant als privats, els més actius són l’Ateneu Igualadí (com a epicentre d’activitats que realitzen moltes entitats), el Teatre de l’Aurora (amb una programació estable i molt diversa) i els diferents locals privats que ofereixen una oferta musical continuada.
Un escenari que presenta reptes i dificultats
Les xifres obtingudes també reforcen alguns elements de preocupació com la saturació d’alguns espais culturals col·lapsats d’activitat. Un espai de gran capacitat com el Teatre Municipal de l’Ateneu, per exemple, acull moltes activitats (teatre, música, cinema…) però amb grans limitacions de calendari i amb dificultats per a moltes entitats (sobretot les musicals) no només per realitzar-hi actes sinó també per assajar-hi els espectacles.
També mereix ser ressaltada la programació musical de diferents locals privats, que han de fer front a nombroses traves per poder desenvolupar-se degut a que es tracta d’una activitat sovint no prou reconeguda i respectada per l’administració d’acord a la valuosa aportació que promou i a les necessitats específiques que requereix. De la mateixa manera, moltes de les activitats realitzades en l’espai públic han de fer front a importants necessitats i limitacions logístiques o temporals a les que l’administració no és prou sensible, tal com lamenten moltes entitats, que en són les principals impulsores.