La convocatòria de la quarta edició dels Premis Eixarcolant per al foment de l’etnobotànica va finalitzar el dissabte 28 de febrer amb la recepció de més d’una vintena de projectes. La resolució de la convocatòria es publicarà el proper 15 de març, i l’acte d’entrega dels Premis se celebrarà el 29 de març a la Sala Encavallades del Museu de la Pell d’Igualada.

Els Premis Eixarcolant per al foment de l’etnobotànica s’han convertit els darrers anys en uns dels premis de referència del sector. Tant per la difusió dels projectes com pel reconeixement i l’empenta perquè aquests es puguin començar a desenvolupar.

Enguany s’han rebut més d’una vintena de projectes, concretament 7 projectes per a la categoria d’emprenedoria basada en coneixements etnobotànics, i 14 per a la categoria de recerca i transferència de coneixements de caràcter etnobotànic.

Recordem que l’objectiu dels Premis és incentivar la participació de diferents actors del territori i ajudar a finançar algunes d’aquestes propostes. Per això, cadascuna de les categories, rebrà un primer premi dotat amb 2.000€ i un segon premi dotat amb 1.000€.

Jurat i resolució de la convocatòria

La resolució de la convocatòria es publicarà el proper 15 de març, i l’avaluació de les propostes va a càrrec d’un jurat format per sis professionals amb una àmplia trajectòria en el món acadèmic, empresarial i de l’emprenedoria en l’àmbit de l’etnobotànica.

Els membres del jurat són:

• Astrid van Ginkel: Llicenciada en farmàcia i màster en biologia, especialitzada en etnobotànica. Directora de Fitomón.
• Airy Gras Mas: Doctora en biologia per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en fitoteràpia per l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB). Professora lectora Serra Húnter a la Universitat de Barcelona (UB). Especialitzada en etnobotànica en territoris de llengua catalana. Membre del grup de recerca EtnoBioFiC.
• Paula Llaurador Coll: Ambientòloga i dinamitzadora local agroecològica, especialitzada en processos comunitaris vinculats a l’economia social i solidària i a la recuperació de la sobirania alimentària. Presidenta del Col·lectiu Eixarcolant.
• Gustavo Duch: Llicenciat en Veterinària. Membre de la cooperativa El Pa Sencer que, entre altres projectes, fa possible la revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures, una publicació de pensament crític al voltant dels vincles polítics de l’alimentació i la terra. Escriu articles d’opinió, poesia i és aprenent d’hortolà.
• Xènia Torras Martí: Enginyera tècnica agrícola, responsable del projecte Esporus, banc de llavors de l’associació l’Era.
• Montse Parada: Doctora en farmàcia, especialitzada en botànica. Recentment ha estat nomenada Directora Tècnica a Algēmica Barcelona. Va presentar un dels projectes guanyadors de la primera edició.

Acte d’entrega dels Premis Eixarcolant

El diumenge 29 de març se celebrarà la cerimònia d’entrega dels Premis, a la Sala Encavallades del Museu de la Pell d’Igualada, a partir de les 18h de la tarda, presentada de nou per Jordi Còdol.

El programa de la cerimònia inclou el Col·loqui – Agroecologia, pagesia i varietats locals, amb la participació de la Laura Calvet, investigadora i divulgadora en agroecología; i el Pep Bover, pagès, ramader i divulgador.

A més, gaudirem d’una actuació artístico musical, amb el grup musical Vibraixó, trio musical conegut per crear un ambient festiu i proper en esdeveniments com la Firanoia; i il·lustració en viu de l’artista igualadina, Gina Giore, responsable de diverses obres artístiques a varies parets de la ciutat d’Igualada, com els coneguts graffitis del barri del Rec.

Per acabar, totes les persones participants podran continuar gaudint de la música i tastar un pica-pica amb productes silvestres i de proximitat preparats per Eixarcolant.

Tothom que hi vulgui assistir, pot inscriure’s a través del web d’eixarcolant.cat.

Els  Premis Eixarcolant han esdevingut una eina essencial per continuar impulsant petits projectes que transformen el territori des d’una mirada innovadora i arrelada als coneixements tradicionals i sobretot, per dotar de reconeixement propostes que sovint queden invisibilitzades a la nostra societat.