Un foc va arrasar, l’estiu del 2015, més de 1.200 hectàrees de bosc a l’Anoia i el Bages. Va començar a Òdena i va arribar fins als peus de Montserrat. Un dels municipis afectats va ser Castellfollit del Boix i el foc va treure a la llum diverses construccions militars construïdes per l’exèrcit republicà en plena Guerra Civil. Vuit anys després, un equip d’arqueòlegs està excavant les construccions, principalment nius de metralladores i trinxeres. El responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà, explica que formaven part de la línia de defensa L3 i que tenien per objectiu evitar l’avenç de les tropes franquistes al Bages. «És un espai de memòria que demostra fins a quin punt la República va intentar defensar el territori», subratlla.
El 4 d’abril de 1938, en plena Guerra Civil, l’Estat Major Central de l’exèrcit de la república va ordenar la construcció de sis línies fortificades de defensa a Catalunya amb la finalitat d’impedir l’avançament de les tropes franquistes i protegir els principals nusos i vies de comunicació del país. Del total de les sis línies, finalment només es va construir l’L1, que era la primera línia del front; L’L2, que era la immediata a la rereguarda; i una part de l’L3.
Pere Tardà, responsable de CatPatrimoni, explica en declaracions a l’ACN que de la tercera línia de defensa republicana no queden gaires vestigis localitzats i, precisament, els de Castellfollit del Boix són dels primers que es recuperen i s’excaven. En concret, s’estan recuperant nius de metralladora, pous de tirador i trinxeres. Tardà relata que es trobaven en molt bon estat de conservació i es van descobrir arran de l’incendi forestal del mes de juliol de 2015. De moment, s’estan excavant tres estructures, però n’hi hauria fins a nou.
Un enclavament estratègic
Aquestes construccions militars es troben situades a banda i banda de l’antiga carretera que va d’Igualada a Manresa, l’actual C-37a, abans d’arribar al coll de Maians i a una alçada d’entre 540 i 570 metres sobre el nivell del mar. Tardà explica que el coll de Maians era una zona «prou defensable i estratègica» i, per això, l’exèrcit republicà va decidir construir les fortificacions per evitar que, donat el cas que les forces franquistes superessin la segona línia de defensa i travessessin la Conca d’Òdena, «poguessin arribar fins al Bages».
Els experts creuen que aquestes estructures es van construir entre l’estiu i la tardor de l’any 1938 i que l’exèrcit va enviar-hi soldats d’entre 35 i 50 anys. Els més joves, explica Tardà, «els enviaven al front». «En aquells moments el front estava lluny i aquest era un lloc segur. Hi enviaven entre 100 i 200 persones a crear aquests espais», relata.
En aquest espai no s’ha localitzat cap resta de material que indiqui que s’hi hagués produït cap combat. «No hi hem trobat restes de materials vinculats a enfrontaments», exposa Tardà, que afegeix que només s’hi ha trobat restes corresponents al moment de la construcció i excavació dels espais de defensa, com ara llaunes de conserva, plats de porcellana i goma de calçat.
El projecte d’excavacions està finançat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Castellfollit del Boix. Es preveu que es pugui fer una segona fase que consistiria en la col·locació de senyalística per explicar i contextualitzar les troballes.
Descoberta de patrimoni arran dels incendis
Aquest no és el primer cop que es descobreix patrimoni arran d’un incendi forestal. Pere Tardà explica que els incendis aporten «un coneixement molt clar sobre el patrimoni, no només el bèl·lic, sinó de tot tipus». El responsable de CatPatrimoni detalla que, un cop va produir-se l’incendi d’Òdena, ara fa vuit anys, van fer un seguiment aeri per totes les àrees cremades juntament amb els Agents Rurals i es van localitzar no només les estructures bèl·liques, sinó també masos d’època medieval o necròpolis «que havien quedat perdudes en la memòria». Tardà reivindica que, un cop hagi passat un incendi, «cal fer-ne un seguiment a nivell patrimonial, històric i de coneixement del territori».
Mar Martí / ACN
