Aquest dilluns, dia 2, ha mort a Vic Mossèn Joan Raurell i Farràs, a l’edat de vuitanta i després de cinquanta-set de sacerdoci. Les exèquies es van fer dimarts a la capital de l’Osona però diumenge a 2/4 d’1 del migdia s’oferirà la missa pel seu etern descans a la basílica de Santa Maria.

Fill de Sant Martí de Sentfores «la Guixa», a la plana de Vic, rebé l’ordenació el 28 d’agost de 1966. El primer any de sacerdoci el dedicà a fer suplències al bisbat.  Després anà a Lió a viure una experiència pastoral a la institució del Prado, on s’hi apleguen sacerdots amb clara vocació espiritual i de servei als  barris i a persones marginades. Posteriorment, fou director espiritual del Seminari i serví diverses parròquies, entre elles Sant Maure de Montbui de 1980 i 1984.

En 1984 fou nomenat rector de Santa Maria i arxipreste rellevant a Mossèn Genís Padrós i Pladevall. Fou el rector número 78 de la parròquia i, fins al moment, era el més jove que hi ha hagut. Estigué a Igualada fins al 1995, quan fou substituït per Mossèn Salvador Mundó i Roviró. Després serví a altres parròquies fins la seva jubilació l’any 2017.

Com arxipreste, va treballar per coordinar la catequesi amb la creació del Secretariat. A més, va descongestionar administrativament la parròquia de Santa Maria, amb la creació del Despatx Interparroquial d’Igualada que, en aquell moment, es va situar al Casal. També és recordat per la creació, juntament amb el vicari Mn. Joaquim Fàbregas, del grup musical ‘Laude’ que perdura fins a l’actualitat. També defensà la propietat de l’ermita de Sant Jaume de Sesoliveres i fou el nexe que facilità l’entesa entre el consistori i la diòcesi per la seva restauració.

El quart centenari del Sant Crist i les grans obres a Santa Maria

L’any 1990, essent rector i prior Mn. Raurell, tingué lloc el quart centenari de la suor de sang del Sant Crist, una efemèride que es va celebrar amb un seguit d’actes molt recordats: un certamen escolar, uns jocs florals, una trobada de vídues de tot Catalunya i, també, un pelegrinatge a Roma amb unes paraules de Sant Joan Pau II dedicades als igualadins i una benedicció a una reproducció de l’Espòs de Sang.

Ja en temps de Mn. Genís es va de posar de manifest el mal estat de Santa Maria, amb degoters i van començar unes obres d’urgència a la teulada sobre el presbiteri. Però a Mossèn Joan Raurell li va tocar el gruix de les millores que, encara avui, expliquen el bon estat de la basílica. Es va trobar amb greus deformacions en la coberta principal -els degoters anaven castigant la volta de guix i la pedra-, la desaparició o deteriorament de les gàrgoles i un interior tacat i brut que demanava una revisió del sistema de calefacció.

Les obres es van estrenar l’11 de novembre de 1990 -l’ofici del Sant Crist del IV centenari per aquest motiu es va fer a la Sagrada Família- i es van impulsar amb l’associació «Amics de Santa Maria», un equip amb la gran col·laboració de l’industrial igualadí Francesc Fontanellas i Martí. Es mobilitzaren fins a 170 milions de pessetes de l’època i va incloure una restauració del retaule i també les noves campanes de Santa Maria. En la missa de comiat de Mn. Raurell, el 24 d’agost de 1995, es va completar la restauració amb la inauguració de les obres de rehabilitació de la cripta i la col·locació de les relíquies de diversos sants.