Ara fa 40 anys, el 10 de setembre de 1983, TV3 va fer la seva primera emissió. Futbol, cinema i la sèrie “Dallas” van ser els principals ingredients d’aquell primer programa presentat per l’actor Joan Pera. Aquella primera emissió es va poder veure en pocs punts de Catalunya, perquè encara no s’havia desplegat una xarxa de repetidors que donarien cobertura a tot el país.
A Igualada i la comarca de l’Anoia, la primera emissió de TV3 va arribar amb l’ajuda dels pioners d’Anoia TV, una de les primeres televisions locals que van iniciar proves a principis dels anys 80. Com la xarxa pròpia de TV3 encara no emetia des de la Tossa, els impulsors d’Anoia TV van reemetre la senyal que captaven des del Tibidabo a través del seu emissor per fer-la arribar a la Conca d’Òdena.
El Diari d’Igualada d’aquell mateix 10 de setembre anunciava la fita a la seva secció de televisió. Celebrava que els tècnics d’Anoia TV havien enllaçat amb èxit un reemissor, que permetia rebre una imatge “encara imperfecta, encara que molt millor que la rebuda a través del Tibidabo”. Una carta d’ajust “amb alts i baixos i variacions” permetia tenir esperances de que els anoiencs poguessin veure la primera emissió de la nova televisió de Catalunya.
Si finalment no era possible veure la senyal rebotada per Anoia TV, el diari recomanava redirigir les antenes al Tibidabo en el cas de les individuals. Per les antenes col·lectives, l’escrit reconeix que ja hi havia poc marge per fer modificacions. El diari avançava que “seran molts els televidents de la nostra zona que podran donar-se el gust de seguir les noves singladures del J.R. en vocabulari del país, i contemplar el Barça-Osasuna, atractius ambdós de molta empenta”.
“Els instal·ladors d’antenes van anar bojos”
La següent edició del bisetmanari, el 14 de setembre, recollia l’èxit de l’aventura relatant que “els instal·ladors d’antenes van anar bojos el passat cap de setmana. Tot el món desitjava captar les primeres imatges de la flamant Televisió de Catalunya, tot i no ser Igualada zona amb visionat oficial”.
Així, la vigília de la Diada del 1983, “moltissimes llars van veure sense dificultat el programa inaugural, uns rebent-lo des de la Tossa i altres amb l’antena dirigida al Tibidabo”. La crònica fa evident la il·lusió pel naixement d’una televisió en català després de 40 anys de dictadura: “no va defraudar cap dels espais emesos”, entre els quals destaca la sèrie “Dallas”, que “es va seguir amb la lògica curiositat de veure com sonaven els diàlegs en català”. Del primer partit del Barça de Maradona a TV3, la única pega va ser el resultat, perquè malgrat guanyar per 1 a 0 “el públic va sortir defraudat del pobre joc realitzat pels blaugranes”.
Dies després, el director de TV3, Pere Cuixart, va visitar la Fira de Setembre d’Igualada i va agrair l’esforç de l’emissora anoienca. En una entrevista a l’estand d’Anoia Televisió a la Fira, Cuixart reconeix, però, que “en un futur immediat no hi ha possibilitats de posar en funcionament d’una manera legal les TV comarcals, però penso que en el futur més llunyà ha de ser possible, ja que les TV comarcals tenen el seu sentit de ser”.
Malgrat tot, Anoia Televisió difon la segona emissió de TV3 i continua les seves proves que havia iniciat el Nadal de 1981. El 16 de gener de 1984 comencen les emissions regulars de TV3 ja amb un repetidor propi des de la Tossa.
I aquest va ser un primer final d’Anoia TV. Sense necessitat de fer de reemissor de TV3 i davant la impossibilitat d’emetre legalment a curt termini, Anoia Televisió suspèn les seves activitats.
Anoia TV, el somni d’una televisió comarcal
A diferència de moltes televisions locals de Catalunya, el cas de l’Anoia la iniciativa no és amateur, sinó que arriba de la mà d’una empresa, Produccions Anoia S.A., impulsada per Josep M. Andreu, Pere Carles, Antoni Castells, Ramon Grau, Josep Montagut, Pere Prat i Josep Vidal. L’empresa va fer emissions esporàdiques entre 1981 i 1984, coincidint amb dates i esdeveniments assenyalats, i acabarà impulsant Anoia Ràdio –adherida a la Cadena 13- i el setmanari El periòdic de la comarca de l’Anoia, precedent de l’actual La Veu. El 1987 va tornar de forma efímera per recolzar la campanya de Manuel Miserachs (CiU) a l’alcaldia d’Igualada i fer de contrapès a l’emissora que havia impulsat l’entorn del candidat del PSC, Antoni Dalmau, Televisió Igualada. L’endemà de les eleccions, totes dues van tornar a desaparèixer.
El 1991, amb un clima de tolerància legal cap a les emissores locals, Anoia TV torna a les pantalles gestionada per l’entitat Amics de la Televisió de l’Anoia. El desplegament de la TDT, l’any 2008, va suposar el segon i definitiu adéu d’Anoia TV.
