La nova campanya d’excavacions arqueològiques a l’Abric Romaní de Capellades ha arrencat aquest dimarts amb l’objectiu de seguir excavant el nivell R, que correspon a un campament neandertal especialitzat en la caça de cérvols i on l’any passat es van localitzar restes d’un crani de neandertal de 60.000 anys d’antiguitat. Era la primera resta humana que es trobava en 40 anys. Palmira Saldié, codirectora de l’excavació, ha explicat a l’ACN que intentaran determinar l’origen del crani. Els investigadors tenen dues hipòtesis: o bé va arribar arrossegat per la corrent de l’aigua, o bé formava part d’un enterrament. Aquesta darrera és una hipòtesi «arriscada», ja que el jaciment era un campament de caçadors temporal i no un lloc d’enterraments.
Els 27 investigadors i estudiants que participen enguany en la campanya d’excavacions arqueològiques a l’Abric Romaní de Capellades, coordinadores per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), seguiran excavant el nivell R, que correspon a un campament neandertal de fa 60.000 anys d’antiguitat i que es troba a 12 metres de profunditat. Precisament, en aquest nivell, que es va començar a excavar l’any passat, és on es van localitzar les restes d’un crani de neandertal. Per això, la codirectora de les excavacions, Palmira Saladié, ha detallat que enguany excavaran aquest nivell «amb molta cautela perquè no se’ns escapi res que pugui pertànyer al crani».
La descoberta dels fragments d’un crani de neandertal va ser una troballa excepcional, ja que en els quaranta anys d’història de les excavacions a l’Abric Romaní de Capellades no s’havien trobat mai restes humanes. En concret, en la campanya de l’any 2022 es van trobar fragments dels ossos parietal, temporal i zigomàtic d’un crani de neandertal de 60.000 anys d’antiguitat. Va ser una troballa totalment inesperada, ja que amb els anys els investigadors havien perdut esperances. El motiu és que el de Capellades és un jaciment dedicat a un campament de caçadors temporals i no un lloc d’enterraments.
Per tot plegat, Saladié creu que aquesta campanya serà «clau» per desvetllar algunes de les incògnites que envolten el crani, com ara el motiu pel qual estava allà. La investigadora de l’IPHES explica que treballen amb dues hipòtesis. Una és que el crani va arribar a l’Abric Romaní arrossegat per l’aigua, però que no era originari d’aquest jaciment. L’altra seria que al jaciment hi hagués una zona d’enterraments i que, per tant, aquest crani estigués enterrat allà. Segons Saladié, però, aquesta és una hipòtesi «arriscada» i la que té menys força ja que «normalment als campaments de neandertals no s’hi feien enterraments, però sempre hi ha excepcions a la norma».
La investigadora ha avançat que el nivell que estan excavant «comença a entrar en una fase freda i probablement això portarà a canvis en el nivell d’ocupació». En concret, Saladié explica que es tracta d’un període glacial: «Tot i que la Península sempre ha sigut un refugi més temperat que altres parts d’Europa, aquí també hi entrava el fred polar». Sobre restes que s’hi han localitzat, Saladié detalla que hi han trobat restes de cérvols i conills, un fet que demostraria que aquests animals eren la «base de l’aliment» del grup de neandertals que s’hi havia establert. També s’hi han trobat restes de ganivets de pedra «que es feien servir per a les tasques domèstiques».
Les empremtes de fusta, un camp per treballar
Saladié ha avançat que un dels camps d’estudi que volen potenciar en els propers anys és el de les empremtes de fusta. Precisament a l’Abric Romaní s’han fet troballes excepcionals en aquest camp i, fins ara, s’han localitzat més de 150 empremtes de fusta. De fet, l’any 2011 es va localitzar una peça única de fa 56.000 milions d’anys. Era una empremta de l’artefacte de fusta configurat amb mànec més antic del registre arqueològic mundial. La investigadora ha dit que volen aprofundir en el camp de la «tecnologia de fusta»: «A la prehistòria, en ser un material tan perible, és molt desconeguda, i aquí tenim eines per poder-la estudiar».
El gran repte pendent, el museu del neandertal
L’assignatura pendent del jaciment és la construcció d’un museu on poder explicar qui eren i com vivien els neandertals. «És un jaciment importantíssim a nivell mundial i sempre que li girem una mica l’esquena des del propi territori», ha lamentat la codirectora de les excavacions. Saladié ha avançat que tenen milers de peces per poder mostrar al públic i recorda que porten vint anys perseguint aquest projecte.
Un dels projectes que sí que està previst posar en marxa en els propers mesos són les visites guiades a la Cinglera del Capelló, on s’hi troben 23 jaciments arqueològics de diferents èpoques. «Són jaciments molt diferents, alguns amb més entitat i d’altres amb menys, però ens informen sobre l’ecologia del passat i això és únic al món», ha detallat Saladié. «Aquesta informació s’ha de donar a conèixer a la societat perquè si no la nostra feina deixa de tenir sentit. És l’últim pas de la recerca», ha conclòs.
Mar Martí / ACN
