El Govern ha ampliat de 60 a 140 els municipis amb zones tensionades pel preu de l’habitatge on els propietaris hauran de limitar el preu del lloguer, segons ha explicat aquest dijous la consellera de Territori, Ester Capella, en una entrevista a Catalunya Ràdio, en què ha comentat que l’Executiu ha iniciat el tràmit d’aplicació de la Llei 12/2023 amb l’objectiu que el preu del lloguer no pugi «de forma desmesurada».

A l’Anoia, fins ara aquesta regulació aprovada a finals de 2020 afectava Igualada i ara s’amplia a Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí.

El DOGC publica aquest dijous l’anunci d’informació pública del procés de declaració que inclou la memòria justificativa per aplicar la mesura a més del doble de localitats previstes inicialment. La vigència de la declaració de zona tensionada serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats.

Capella ha detallat que ara comença el tràmit d’aplicació de la Llei 12/2023 que va entrar en vigor a finals de maig, dos dies abans de les municipals. Ara, la Generalitat ha elaborat el llistat que es declaren zones tenses i s’exposarà el text durant 20 dies per presentar les al·legacions i després que aquestes s’hagin resolt es presentarà la memòria definitiva al govern espanyol perquè hi doni el vistiplau i la llei pugui entrar en vigor definitivament.

 En aquest sentit, la consellera confia que sigui abans d’un eventual canvi de govern després de les eleccions del 23 de juliol. «És un tema de voluntat política», ha defensat.

«Catalunya no deixarà de fer el que li toca per garantir el dret de l’habitatge», ha assenyalat la consellera en l’entrevista, on ha deixat clar que aquest dret és «fonamental perquè és la porta d’accés a altres drets». «Si no tens dret a un sostre que t’aixoplugui, difícilment tens dret a la salut, a l’educació o d’altres que estem obligats a garantir a la ciutadania», ha argumentat.

La Generalitat ha detectat que en els 140 municipis es compleixen els requisits que estableix la Llei estatal perquè siguin declarats zones tenses, com per exemple que la càrrega del cost del lloguer o l’hipoteca més les despeses i subministraments bàsics superin el 30% dels ingressos de les llars; o que el preu de lloguer o compra d’habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració un creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superiors al creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.

Amb tot, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent en els últims cinc anys després de l’actualització anual. Si es tracta d’habitatges d’un gran tenidor (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans d’ús residencial), el preu del lloguer no podrà ser superior a l’índex de referència del preu del lloguer.