El Júnior A de l’Igualada HC es va proclamar Campió de Catalunya en superar al Barça a la final a la tanda de faltes directes, després d’haver viscut un partit d’infart. Eloi Cervera va empatar el partit sobre la botzina i Biel Llanes va marcar la falta directa definitiva per fer embogir a la banqueta i la grada arlequinada de l’Onze de Setembre de Lleida.

La final amb el Barça va resultar un partit molt disputat, però a la primera meitat els de Gabri Ramírez van portar la iniciativa i van estar a prop d’inaugurar el marcador. El Barça va tenir dues oportunitats també per posar-se per davant, però un gran Ferran Busquets va poder mantenir l’empat a zero amb el qual s’arribaria a la mitja part.

El Barça va sortir més encertat a la segona meitat, i als 40 segons de la represa un xut de Jan Curtiellas el va desviar Gaby Cairo Jr. i la bola va acabar al fons de la xarxa. El partit va continuar molt igualat, amb alguna arribada clara del Barça per fer el segon però Xavier Bosch es va refer del gol i va quallar un sensacional tram final de partit.

Biel Llanes es va voler vestir d’heroi, i el de Castellnou de Seana va estar a punt de fer-ho; després de dues grans jugades individuals que no va poder culminar, a falta d’1:43 pel final va arribar una contra a la qual va marxar de tres contraris i la va clavar al fons de les malles. La parella arbitral, però, va anul·lar el gol per un rebot a les cames del jugador arlequinat.

El partit es va encendre tant a la grada com a la pista, i a la jugada posterior el propi Llanes va veure targeta blava per una falta molt dubtosa sobre Gangonells. Joan Ruano, el capità del Barça, va tenir la sentència al punt de la falta directa, però l’alacantí va veure com Xavi Bosch es feia enorme a la porteria i aturava el xut des del 7,40.

I llavors va aparèixer un dels molts herois que ha tingut l’equip igualadí aquests dies: el capità, Eloi Cervera, amb 4 segons al cronòmetre va marxar de Curtiellas, va carregar la pala i, literalment sobre la botzina, va enviar la bola a l’escaire de la porteria del Barça per enviar el partit a la pròrroga. El Barça es veia campió i l’Igualada començava a resignar-se per la segona plaça, però el quadre arlequinat no estava d’acord amb el guió d’aquesta final.

La pròrroga de cinc minuts va passar sense gaires ensurts per uns i altres, que es van veure abocats a jugar-s’ho tot a les faltes directes. El Barça, a les semifinals, havia remuntat el seu partit contra el Reus Deportiu i es va acabar decidint també a les directes.

Va començar xutant el Barça, i Curtiellas va fer el primer enganyant Xavi Bosch amb un xut directe. Resposta immediata de Guillem Giménez amb una pala a l’escaire de la porteria del Barça per empatar la tanda de faltes directes.

La segona directa del Barça la va xutar l’ex-igualadí Jan Munné, que va aconseguir superar Ferran Busquets. Al torn de l’Igualada hi va anar Eloi Cervera, que va poder seure al porter del Barça però al darrer ganxo li va prendre la bola.

El Barça podia ampliar l’avantatge i acariciar el trofeu, però Belarte es va trobar un gran Xavi Bosch que li va llegir la intenció. La següent directa per l’Igualada era clau, i la va llençar un dels jugadors més en forma de tot el campionat: Guillem Llorens no va perdonar i va enviar un míssil a la porteria blaugrana per tornar a empatar la sèrie.

Es va mantenir Xavi Bosch a la porteria, i la quarta directa del Barça la va xutar Joan Gangonells que amb un pèl de sort va poder superar al porter de l’Igualada. Gran part de les opcions arlequinades passaven per l’stick d’Aleix Borràs, i un cop més va treure a passejar la seva gran pala i la va clavar a l’escaire esquerra de la porteria defensada per Pau Garcia.

Mort súbdita, i el darrer llançador del Barça era el capità Joan Ruano. El de Sant Vicent de Raspeig ja havia errat una directa davant Xavi Bosch, però a la porteria ara estava Ferran Busquets. Ruano va buscar el xut directe però es va trobar amb la guarda esquerra del porter igualadí, que va celebrar efusivament l’aturada. El guió estava escrit: Biel Llanes va ser el darrer llançador a l’Igualada: va provar-ho buscant un contraganxo que va acabar fora de la porteria blaugrana, però el porter s’havia avançat clarament i es va haver de repetir la falta directa.

Biel Llanes, amb sang freda, en aquesta segona acció va buscar el xut directe i la va colar per sota del cos del porter de Barça. L’eufòria va esclatar a la pista, i tots els jugadors, el cos tècnic i un bon grapat d’aficionats van tirar-se per abraçar a l’heroi que havia marcat aquesta darrera directa; un dels herois, perquè tots ho han estat per portar al conjunt igualadí a tornar a regnar a l’hoquei patins català.

Un equip per a la història en una final d’infart: Xavier Bosch, Ferran Busquets, Pol Marsol , Biel Fernández, Guillem Giménez, Oriol Carol, Biel Llanes, Aleix Borràs, Guillem Llorens i Eloi Cervera. I el cos tècnic format per Gabri Ramírez, Joan Traver, Jordi Borràs, Pep Marsol i Josep Ferrer.